9 D’OCTUBRE DE QUIN
ANY…?
Mires i no veus res.
Observes i endevines ja alguna cosa. En tot cas , siga com siga, el judici
dependrà fonamentalment del nostre tarannà personal.
Anem per parts però. Vora uns 800 anys després que el reconegut ,
admirat, i prestigiós Jaume I iniciara
la posada en marxa del Regne la situació
va com va que deia la cançó.
Aquest territori de
dimensió mitjana, marginal en molts aspectes , no només en el geogràfic respecte a diferents centres de poder sempre
ha viscut en un cert espai ambigu. Hi ha hagut alguna època esplendorosa ,
cert. Però ja molt llunyana. Després del 1707 i la desfeta almansina la
davallada és continua. Fins fa un any , més o menys , si voleu.
Mirem per exemple.
Pel que fa a la societat, la gent del
País, per raons que s’han tractat i es tracten en altres llocs, ha mostrat , en
general, abandó de la seua consciència nacional.
Si mirem el sistema
econòmic , en tots els seus ventalls: infraestructures, ordinació territorial,
base financera, empresarial... no podem sinó posar-nos a plorar per culpa de
l’ermàs que tenim.
En termes
socio-culturals el desori i abandó ha estat absolut quan no , si mirem en
termes d’història relativament recent, un desert, un pou negre.
En un nivell més
antropològic els nivells socials , icònics i fins i tot estructurals perviuen
malament i infectats per valors aliens a la idiosincràsia valenciana. A la
forma d’entendre la societat des d’una òptica pròpia i feta des de la nostra voluntat.
No en parlem si de
les xarxes de comunicació de masses en fem una valoració. Cap estructura o
poder que mire i considere des de València. Ni teles ni ràdios o premsa . I les
xarxes socials , de procedència i poder mundials, són el que són i prou. Dedicades
a una altra feina: fer diners i prou.
Així, davant aquest
panorama tan desolador què fem? Celebrar un nou 9 d’octubre ple de focs
d’artifici? ( Sí precisament això són: artificis) Plorem o decidim alguna cosa
més fructífera?
Una celebració no ha
de ser fum de palla. I per això , des del poder, el petit i discret poder que tenim en termes polítics, es vol
anar fent un avanç.
Si no només mirem
sinó que observem amb una certa atenció. Realment ens podem adonar de que
alguna cosa ha canviat. La situació està ,com els temps, canviant.
I si és veritat el
que va dir Leibniz sobre que els possibles existiran. Nosaltres hem de creure
que serem, existirem, com a poble.
Perquè fent una
ullada atenta al nostre entorn veurem alguns indicis i unes realitzacions de
signe positiu.
Per primera vegada en
la nostra història, i fonamental en els temps actuals, al País hi ha un corrent
social i polític que s’ha estès com una taca d’oli. Arreu del País, en cada
poble, ciutat i llogaret hi ha aparegut un grup de gent, fonamentalment jove,
que tira endavant. I el que era un grup
excursionista, folklòric, de futbol o de fotografia s’ha transformat en un partit. I
és gent amb una idea suficient i prou clara del que ha de ser aquest territori.
I, molt important igualment,
l’acció i empenta d’aquests grups locals han acabat traduint-se en poder
polític tant al si del govern a València com en molts pobles i ciutats del
País. Tot un avanç impensable fa encara molt poc.
Certament quasi tot
està per fer . I un tema principal, entre molts altres i tal vegada de més
necessitat , és la visibilitat d’eixe
poder valencià en les instàncies estatals i europees. Es una fita que cal
aconseguir. Que aquest 9 d’octubre deuria posar de manifest.
En quin any
celebrarem una diada com aquesta amb un mínim de sobirania nacional?
Tomàs Escuder Palau, sociòleg i escriptor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada