"Els Ulisses d’aquest segle", per Quim Gibert [Crònica viatge camp de refugiats de Grècia]

Font: Joaquim Gibert 

Els Ulisses d’aquest segle

Un dels grafitis del maig del 68 venia a dir que si bé la barricada barra el pas, també és cert que obre nous camins.

Actualment a Grècia hi ha 40 camps i uns 60.000 refugiats. En el camp de Valisika n’hi ha uns 1.200, la majoria dels quals són sirians i kurds.

Camp de refugiats de Vasilika, sud-est de Tessalònica, matí de dijous 25-8-16. El director general d’ACNUR, Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats, i una comitiva han visitat a peu el recinte. Els d’ACNUR, agència que coordina la gestió del camp, i els acompanyants, tenen els cotxes aparcats a l’entrada del camp, per la banda interior. En el moment d’engegar els vehicles i anar-se’n, una senyora siriana, que des de mitjan juny, viu encabida en una de les haimes del recinte, es planta, amb les mans esteses, per allà on ha de passar la caravana, en senyal d’impedir la seva sortida. Hi altres sirians i força cooperants, però no fan altra cosa que mirar: ningú li fa costat. De seguida un policia grec, gros i talòs, li exigeix que s’aparti. La dona el replica, amb un xisclet, dient-li que no la gosi tocar. No cal saber àrab per entendre-la. El policia va amb peus de plom a l’hora de fer-la recular. La senyora dóna uns cops a un dels vehicles, en l'instant que aconsegueixen passar. Alguns sirians, que han vist l’escena, comencen a discutir entre ells. La dona es desploma desmaiada.

Actualment a Grècia hi ha 40 camps i uns 60.000 refugiats. En el camp de Valisika n’hi ha uns 1.200, la majoria dels quals són sirians i kurds. S’allotgen en haimes col·locades a l’interior d’unes naus industrials adossades. Es tracta d’instal·lacions atrotinades, que difícilment reuneixen les condicions higièniques per fer-hi vida. Els serveis, dutxes, safareigs... que són a l’exterior, també deixen molt que desitjar. El recinte ha quedat militaritzat i una reixa l’envolta.

El projecte EKO disposa d’una biblioteca; d’una escola; d’un espai d’entreteniment per a vailets; d’un espai de dones; d’una pista multiusos de fusta, amb sotacobert; d’un magatzem...

La majoria dels refugiats de Valisika van quedar retinguts a començaments de 2016 a Idomeni, punt fronterer grec, quan tractaven de passar cap a Macedònia. En el moment que la duana fou tancada, un dels camps, que es va anar formant a Idomeni, va quedar emplaçat a prop d’una benzinera, coneguda com a Eko. Posteriorment, el juny passat, gran part dels que van viure vora la benzinera, foren traslladats a Valisika. Del camp improvisat d’Eko fins a Valisika també s’hi van desplaçar, pel seu compte i risc, un col·lectiu de voluntaris, bona part dels quals són catalans, que ja coneixien a alguns dels refugiats de feia mesos. L’esmentat grup de voluntaris, crítics amb la gestió de l’ACNUR i ONG’s que operen en el recinte de Vasilika, han creat el projecte Eko, en un terreny de lloguer, gairebé al costat del camp de refugiats. El citat projecte disposa d’una biblioteca; d’una escola; d’un espai d’entreteniment per a vailets; d’un espai de dones; d’una pista multiusos de fusta, amb sotacobert; d’un magatzem... Hi ha en procés de construcció una cuina, un rebost, uns planters...

Erri de Luca diu que l’Odissea d’avui en dia la protagonitzen els extracomunitaris arribats amb pasteres: «autèntics herois èpics del nostre temps». L’escriptor italià és autor d’una obra literària que es nodreix de la tensió per la injustícia i la desigualtat. De la major aventura humana sorgeix sempre, segons De Luca, la millor literatura i a hores d’ara l’aventura és la seva: «històries d’amor, d’esperança, de vida i de mort».

Quim Gibert, psicòleg i coautor de l’assaig Removent consciències.