dissabte, 2 de setembre de 2017

"Família Kalaf, tenda 6YN, Vial", per Quim Gibert. /Caos a la pàtria d'Homer

Protestes a Quios contra el camp de refugiats

Família Kalaf, tenda 6YN, Vial

Roba i calçat conformen la major part de les provisions. Moltes de les peces de vestir són de segona mà. Algunes són noves de trinca, malgrat que la qualitat és discreta. També hi ha crema solar; sabó de bany; pasta de dents; jocs infantils; quaderns escolars; llegums envasades... Les prestatgeries, que emmagatzemen l’esmentat material i altres objectes, arriben pràcticament al sostre, la qual cosa permet tenir-ho ben endreçat.

Cada matí els voluntaris de FEOX fan via cap al magatzem, que comparteixen amb altres ONG’s, amb les comandes del dia anterior, sol·licitades per les famílies de Souda i Vial, els dos camps de l’illa de Quios, on s’acumulen centenars de refugiats en tendes i en naus. No sempre és possible satisfer les peticions des d’aquest punt de distribució. Els encàrrecs són col·locats en bosses de plàstic, que al seu torn són apilonades en la part de darrera de cotxes llogats per voluntaris de cara fer el trasllat cap als camps. El de Vial, a uns 7 km. de Quios, nom també de la capital de l’illa, és immens. Ni FEOX ni cap altra ONG hi té accés. I és que es tracta d’un camp sota control militar. L’única manera d’entrar-hi és per mitjà d’un dels refugiats. Els refugiats poden entrar i sortir lliurament dels camps. Fins i tot moure’s per arreu de Grècia. Però tenen prohibit travessar cap altra frontera europea. El poder adquisitiu dels refugiats és escàs. Tampoc disposen de papers en regla per gaudir d’un contracte legal de feina. I, per tant, queden com aparcats indefinidament en el tedi. Això explica potser els intents de suïcidis, els robatoris nocturns de mòbils, les baralles gairebé diàries davant la passivitat dels cossos de seguretat grecs.

Bona part dels naturals de Quios, illa que probablement va veure néixer Homer, rebutja la presència de refugiats. Hi han hagut protestes públiques. Seguint la costa des de la ciutat de Quios cap amunt hi ha Daskalopetra, una roca en forma de cadira. Suposadament Homer hi impartia ensenyances. No oblidem que l’autor de L’Odissea fa anar rebotit, durant anys, a Ulisses pel Mediterrani.

El cotxe de l’Isabel és ple de bosses preparades per lliurar a diferents famílies de Vial. El trajecte del magatzem fins l’esmentat camp el fa més d’un cop cada dia. La sol acompanyar un refugiat eritreu, que és l’encarregat d’entrar les bosses al camp. I de lliurar-les a les famílies sol·licitants. No tots els allotjats a Souda i Vial podran obtenir la condició de refugiats. Només ho poden ser els naturals de Síria, Afganistan, Iemen, Eritrea, Somàlia, Iraq i Palestina.

L’Isabel és filla de Madrid. Autogestiona la seva estada a Quios, des de l’hivern, per mitjà d’un fundraising, un sistema virtual de recaptació de fons. Una volta arribats a Vial, l’Isabel atura el cotxe rere uns matolls per dissimular la nostra presència. Baixa del cotxe el noi eritreu dels encàrrecs amb dues bosses i s’esmuny. No passen ni dos minuts que una unitat de la policia ens convida a allunyar-nos del camp. L’Isabel em diu que no hi estem obligats. Però que s’estima més evitar el conflicte amb els agents. Optem per canviar d’ubicació vorejant el recinte per un altre costat. Truca a l’eritreu per dir-li on som. Ens localitza i tornem tots tres cap a la ciutat de Quios gairebé amb la mateixa càrrega de sortida del magatzem. L’Isabel tracte de prendre-s’ho bé. I diu que, cap a la tarda, hi tornarà una i altra vegada fins aconseguir-ho.


Joan-Carles Mèlich, filòsof, sosté que un bon viatge (o una bona lectura o una bona formació) han de viure una situació de pèrdua, de desorientació. I no de reafirmació de les conviccions del viatger, lector, aprenent, perquè, llavors, deixa de ser interessant. Afegeix Mèlich, que el bon viatge (la bona lectura, el bon aprenentatge) obre molts interrogants i dubtes.                        

Quim Gibert, psicòleg i coautor de "Removent consciències"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada