"Atenes: col·locar els carrers i altres oblits matiners", per Quim Gibert

Font de la imatge

Atenes: col·locar els carrers i altres oblits matiners

Sembla que estigui a punt de caure. Mentre Atenes aixeca les persianes dorm de qualsevol manera en un dels bancs que hi ha a la plaça. És el banc amb el qual ensopegues només sortir de la boca de Victòria, parada de metro que coincideix amb un dels punts cèntrics de la ciutat. La roba que duu és de fa dies. La dona no deu superar la cinquantena. I probablement sigui grega.

Unes cantonades més avall, una petita foguera escalfa a un grupet de gent, asseguda en els baixos del número 22 d’Axarnon, un dels carrers més coneguts. No és l’hora de l’esmorzar dels manobres i paletes d’una construcció en obres. Es tracta d’una colla d’afganesos, sirians, palestins, pakistanesos, que han ocupat aquest edifici d’oficines abandonat de 5 plantes. No fa gaire que les empreses subministradores els han tallat l’aigua i el llum. La llanterna del mòbil ens obre pas escales amunt. Hi viuen una vintena de famílies refugiades, que s’han organitzat en apartaments improvisats. Uns taulons i/o una flassada solen fer d’envà. Capses de roba de tota mena, sabatots i altres peces de vestir s’amunteguen en una part de la tercera planta, la que dona al carrer. És material de segona mà que ha arribat del País Basc i d’altres indrets de l’Estat espanyol. Una noia finesa i una altra de navarresa no donen l’abast endreçant tanta cosa en els armaris que hi ha encastats. I és que totes dues també han d’atendre mares joves que cerquen bolquers, llet per a nadons i roba d’hivern.

Ens els baixos del squat, tal com solen anomenar-se els blocs ocupats, hi ha la cuina i el menjador. Just a l’entrada d’aquestes dependències em saluda un noi kurd, del qual no recordo el nom, i en Joan, dinamitzador de l’ONG Provocant la pau. En Joan, que és fill d’Amposta, em pregunta si ens cal quelcom. Li responc que alguna de les prestatgeries dels armaris han cedit de tant carregades de roba. En Joan fica fil a l’agulla i, al cap d’un quart d’hora, es presenta, a la tercera planta, amb un grapat d’escàrpies. Aconseguim recol·locar les lleixes i l’embalum corresponent. Axarnon 22 també disposa d’un espai infantil; una sala d’estar; una rentadora (a hores d’ara inactiva per manca de corrent); una farmaciola...

En un pis del mateix carrer Axarnon, unes travessies més enllà, l’Alba, en Xavier, la Marina i altres membres d’Acció Solidària Mediterrània, m’hi deixen fer nit. També hi dormen altres voluntaris a canvi d’una aportació simbòlica per sufragar les despeses del lloguer. La tasca dels d’Acció Solidària Mediterrània, que hi viuen d’un temps ençà, és de suport a persones soles i a famílies instal·lades, bàsicament, en els squatsd’Exarquia, barriada anarquista que data dels anys 60 (no hi trobareu cap entitat bancària de crèdit ni res per l’estil). L’estiu passat un petit contingent d’Acció Solidària Mediterrània es va desplaçar primer a l’illa de Creta i després a la Kos seguint la pista d’un refugiat, que l’únic que desitjava era trobar feina en un lloc o altre. Miraculosament el van poder localitzar: la policia grega l’havia empresonat per no disposar de la documentació requerida. La dels refugiats és una motxilla plena tant de penúries com d’instants de reviscolament. En aquesta línia, l’escriptor italià Claudio Magris apunta que el sentit de l’existència consisteix sobretot a dialogar: «a sortir de nosaltres mateixos i trobar-nos amb l’altre».

Quim Gibert, psicòleg i coautor de Removent consciències