Pactar com qui
es juga la pell
Ja sabem que no és el mateix ser ric que pobre, anar en cotxe o a
peu, ser agermanat o botifler...i que hi ha qui en un pacte es juga la pell, i qui es pot
permetre riure.
Vivim temps d’esperança per als valencians. Malgrat
tant d’atac persistent i malèvol contra la nostra pervivència com a poble, com
a País.
El pacte , per a l’actualitat i per al futur , ens interessa si s’hi contemplen de tu a tu, d’igual a igual.
Al llarg de la nostra història els esdeveniments ens
han anat , principalment, a la contra. Deu ser per allò de que som fenicis i
per tant comerciants i viatgers i no guerrers i habitadors de castells.
Hem patit i patim desfeta darrere desfeta. I no parle
només de les militars. I , tanmateix, resistim i , sortosament però, per
insistència com a grup ens trobem davant unes circumstàncies relativament bones.
Inimaginables fa només uns pocs anys.
Com ens demostra la història dels llibres però també
la personal només que tinguem uns quants anys
els avanços han estat considerables en alguns aspectes. Deixem però les
disquisicions d’aquest tipus per a un altre moment. Ara, el que hi ha sobre la
taula,són les relacions immediates que les diferents forces polítiques tenen en
l’agenda.
Ara el que s’imposa de manera un tant peremptòria però també perversa, és
el pacte. Del que diuen els que manen
que cal que n’aprenguem.
Som fenicis, ja ho he dit, i els valencians estem
acostumats al pacte. Ho hem fet i ho farem. Però pacte vol dir contracte entre
iguals. I no imposició entre aquell qui
té la força ( i parle de totes les forces: militars, religioses, econòmiques i
of course, polítiques i legislatives) . I nosaltres en aquest punt, una vegada
més, i com quasi sempre, estem de la banda dels que no tenen quasi altra opció
sinó la de claudicar.
El valencianisme compta amb un braç polític com mai l’havíem tingut.
Volem pactar sí. I no sols per un govern més o menys.
Sinó que ho volem fer per al conjunt del nostre país, per al nostre futur. De
manera general i global. Es a dir pactar podent decidir nosaltres sobre quin
model ens interessa més com a valencians. I no pactar únicament per a quatre
anys de legislatura i per designar un parell de personatges poc interessats en la problemàtica nacional valenciana.
A nosaltres, el pacte , per a l’actualitat
i per al futur , ens interessa si s’hi contemplen de tu a tu, d’igual a
igual, les nostres propostes. A nosaltres ens va la pell com a poble.
Els temps són millors ara del que han estat mai per la força del
valencianisme . Un sentiment clar i rotund que
compta amb un braç polític com mai l’havíem tingut. Es una cosa bona i
novedosa en molts aspectes. Però precisament per aquesta situació de novetat i
de desconeixement dels jocs de poder instal·lats a Madrid hem de ser lúcids,
previnguts i cautes.
Acceptem si voleu la nostra subordinació política a un
orde exterior i més fort. Perquè , de moment, no ens queda una altra opció. Que
siga però a canvi d’obtindre beneficis i concessions puntuals en alguns punts
de bàsica importància.
Clar que necessitem el pacte. Però un que , des d’un
principi considere la nostra condició de ciutadans i ciutadanes del mateix
nivell que els altres. I, si amb la nostra
voluntat pactista no se’ns considera be caldrà que plantem cara. I fer-ho a la
manera com sabem. Resistint com la mata de jonc a les embranzides que sempre
hem patit. No vindrà d’una vegada més. Eixa capacitat de resistència ningú no
ens la pot negar. Portem dos-cents anys aguantant.! Però entenem que és hora ,
pel moment de la història que
vivim, de que els nostres polítics
busquen el pacte Però amb la consciència clara de que ens hi juguem la pell.
Tomàs Escuder
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada