Sant Jordi representat a les muralles a Rodes
"La pus rica joia que al món sia, e tal que entre tots los reis de cristians, envides, lo porien fer semblant."
Així va definir Pere Terç la bellesa de l'Acròpolis atenenca en una carta en la qual, arran de l'annexió a la corona dels ducats d'Atenes i Neopàtria, l'any 1380. El Cerimoniós, un monarca especialment interessat per la història i per la cultura, demana a Pere Desvall, que era a Atenes, que creï un cos de guàrdia que vigili el castell de Cetines (l'Acròpolis).
Avui dia, en què 2011 va fer 700 anys de l'arribada dels catalans a terres hel·lèniques, es va aprovar de col·locar una placa commemorativa de la famosa frase del monarca català a l'Acròpolis d'Atenes, el monument més important de Grècia i una de les joies arquitectòniques del món clàssic, per a recordar un dels primers elogis que es van fer referint-se a ella.
L'escrit està en català, en grec, en anglès i en castellà.
L'empordanès Eusebi Ayensa, director de l'Instituto Cervantes a Atenes, ha estat el promotor de la placa, que han corroborat les autoritats gregues.
Armes que portaven a la batalla la Companyia Catalana d'Orient, segons la crònica de Ramon Muntaner
Segons l'historiador i estudiós de dels fets dels Almogàvers a l'orient; Antoni Rubió i Lluch (1856-1937), l'únic "monument" actual que data de la dominació catalana sobre Grècia podria ser una pintura mural que es va representar a una església d'un poble proper a Atenes. La tradició popular diu que tant l'esglesia com la pintura es van fer sota el domini de la Companyia i al mural li diuen la "Panagia Catalana".
Escuts heràldics d'origen català al castell de Rodes
Pintura del 1888, entrada triomfant de Roger de Flor sent rebut per l'emperador grec
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/20100725/lempremta-catalana/403721.shtml
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada