Pàgines

Defensem la llengua

dimecres, 17 d’octubre del 2012

La petjada catalana a Grècia

RODES. Grècia. Un dels relleus de la muralla amb la imatge de Sant Jordi, obra del gran mestre català Anton Fluvià.
Sant Jordi representat a les muralles a Rodes



"La pus rica joia que al món sia, e tal que entre tots los reis de cristians, envides, lo porien fer semblant."


Així va definir Pere Terç la bellesa de l'Acròpolis atenenca en una carta en la qual, arran de l'annexió a la corona dels ducats d'Atenes i Neopàtria, l'any 1380. El Cerimoniós, un monarca especialment interessat per la història i per la cultura, demana a Pere Desvall, que era a Atenes, que creï un cos de guàrdia que vigili el castell de Cetines (l'Acròpolis).

Avui dia, en què 2011 va fer 700 anys de l'arribada dels catalans a terres hel·lèniques, es va aprovar de col·locar una placa commemorativa de la famosa frase del monarca català  a l'Acròpolis d'Atenes, el monument més important de Grècia i una de les joies arquitectòniques del món clàssic, per a recordar un dels primers elogis que es van fer referint-se a ella.
L'escrit està en català, en grec, en anglès i en castellà.

L'empordanès Eusebi Ayensa, director de l'Instituto Cervantes a Atenes, ha estat el promotor de la placa, que han corroborat les autoritats gregues.
Armes rei arago comte barcelona.gif Armes sant pere.gif Armes sant jordi.gif Armes siclia.gif
(Rei d'Aragó - Sant Pere de Roma - Sant Jordi - Rei de Sicília)
Armes que portaven a la batalla la Companyia Catalana d'Orient, segons la crònica de Ramon Muntaner


ATENES. La

Segons l'historiador i estudiós de dels fets dels Almogàvers a l'orient; Antoni Rubió i Lluch (1856-1937), l'únic "monument" actual que data de la dominació catalana sobre Grècia podria ser una pintura mural  que es va representar a una església d'un poble proper a Atenes. La tradició popular diu que tant l'esglesia com la pintura es van fer sota el domini de la Companyia i al mural li diuen la "Panagia Catalana".

GRÈCIA. Rodes. Castell de Sant Nicolau. Bellíssims ornaments a la corona de la torre central amb un escut timbrat a la part superior i sis de ciutats o genealògics sobre pedra blanca envoltats de pedra bellament treballada.

Escuts heràldics d'origen català al castell de Rodes



Pintura del 1888, entrada triomfant de Roger de Flor sent rebut per l'emperador grec


http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/20100725/lempremta-catalana/403721.shtml





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada