 |
| Font |
Territori i imaginari
Ja no som una tribu ibèrica mirant de conquistar el
tossal on hi viu una altra. Vivim en un
temps i en una societat on, per grandíssima sort, no fem guerres per conquistar
territori. Es un fet important per a la nostra convivència quotidiana.
Ara, això no significa que no hi hagin, en un nivell
diferent guerres. De vegades, sovint, soterrades o que es dilueixen en el magma
de la immediatesa i el soroll ambiental dels esdeveniments socials.
Però de guerra n’hi ha.
El nostre capital simbòlic en tant que gent valenciana, és un camp en el que sempre estem en territori fangós
Que no és basa en la conquista del territori sembla
evident. No utilitzem la violència física per ocupar un espai dins
el litoral tan massificat. I no
la utilitzem tampoc per construir una urbanització o aparcar el cotxe. Ara, la
guerra s’ha traslladat cap al discurs social
, eixe imaginari tant potent i primari. I utilitzant el que , segons el
sociòleg Pierre Bourdieu, és el capital social , i més concretament el que anomena “capital simbòlic” acabem fent la
guerra encara que incruenta.
I en això hem estat i estarem els humans. També els
valencians i valencianes.
Es cert que tenim un territori més o menys demarcat i
pel qual no hem de fer servir les armes. Però el nostre imaginari col·lectiu,
el nostre capital simbòlic en tant que gent valenciana, és un camp en el que
sempre estem en territori fangós.
Sembla per tant prou evident que , per a una
normalització de la nostra identitat col·lectiva ens caldria una bona empenta.
I edificar eixe entramat mental de manera tal que responga als nostres
interessos.
Si no construïm un discurs simbòlic propi aquest serà construït contra nosaltres
Ocupar el que la major part dels investigadors socials
anomenen l’espai públic seria una primera passa en el sentit de poder expandir
a sobre la imatge simbòlica del que
volem construir com a entitat valenciana.
Els recursos per a una tal cosa caldrà triar-los
d’entre aquells de la nostra història que ens semblen més adients conforme a
una forma determinada de concebre la societat valenciana.
Vivim uns temps, líquids, segons estudiosos, per dir
que tot fluctua amb molta rapidesa, que les veritat absolutes són poques i que
les societats estan sotmeses actualment a canvis ràpids i profunds.
En aquest marc on cal considerar no tan sols el més
immediat , com seria l’espanyol, sinó els referents següents com la Unió
Europea, les ribes de la Mediterrània i fins i tot les més allunyades però no
menys òbvies, la construcció d’eixe capital simbòlic propi esdevé una qüestió
de supervivència pura i clara. Perquè utilitzant el símil fusteria de que “ la
política que no fem nosaltres , la faran contra nosaltres” podem dir que si no
construïm un discurs simbòlic propi aquest serà construït contra nosaltres. I
llavors esdevindrem un apèndix més d’alguna cosa que no serem nosaltres.
La necessitat de construir aquest imaginari no ens és obligat
únicament per a que no ens passe com a la gent que, no tenint referents mentals clars pateixen malalties de diversa
importància. Sinó que ens ve perquè és
tracta de la pura supervivència. I en molts sentits. No només en aquell que és
primer, si deixem de banda el territori
, com és l’econòmic sinó, tant important com ell el de la construcció
d’una societat no alienada, responsable i capaç de decidir per ella mateix el
seu propi futur.
En aquest procés de creació importa moltíssim la
conjunció de la major part dels grups i classes socials. Fer un país deixant de
banda col·lectius bàsics seria un error
imperdonable. I una manca de visió perquè aquest territori i el seu imaginari
s’ha de fer amb el ventall més ample possible.
Tomàs Escuder, sociòleg i escriptor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada