[1r de Maig] Canviar Europa des dels seus pobles, per Joan Morro

Canviar Europa des dels seus pobles

El Parlament Europeu ha acollit aquesta setmana una conferència d’Arnaldo Otegi que posa sobre la taula dues cames d’un mateix projecte: Europa i les esquerres. Es tracta de qüestions estrictament polítiques que obliguen a desbordar el legalisme i el moralisme presentats pels que encara creuen en un capitalisme “amb rostre humà”. Un maniqueisme que, connivent amb plantejaments neoliberals, obvia que els problemes polítics són sempre col·lectius i que cap col·lectivitat és abstracta, sinó històrica. Ara bé, precisament perquè la història la fan els pobles, no hi pot haver cap canvi històric sense respostes populars.

Parlant en nom de l’esquerra independentista basca, Otegi apel·la a la necessitat d’entrelligar tres punts clau per fer possible un avenir favorable per a les classes populars europees, a saber: superar el sectarisme de l’esquerra tot acordant programes comuns, renovar el compromís internacionalista de les polítiques d’esquerra, i recordar que l’esquerra no va néixer per a resistir sinó per a guanyar. Tot plegat és presentat arran d’una reflexió des de l’experiència de l’esquerra abertzale a les institucions del País Basc.

• Cal construir una política amb la gent, cal preguntar i escoltar a tothom tot aprofitant els mitjans a l’abast. 

Otegi assenyala que les institucions són una limitació per a l’esquerra política. Les raons d’aquest fet són de tipus estructural, no merament conjunturals. Malgrat la retòrica pròpia dels règims democràtics europeus, les mesures de l’esquerra independentista basca a les institucions han estat subordinades al poder central del Regne d’Espanya, un Estat membre de la Unió Europea la unitat del qual és potenciat per elits politicoeconòmiques clarament arrelades. Tanmateix, es tracta d’un Estat ben fidel a una doctrina, com ho prova la immutabilitat del Govern central i de la dreta espanyola pel que fa a la situació del conflicte basc. Com a conseqüència, Otegi subratlla que s’han de respectar les estratègies de cada poble, ja que cada població està lligada a problemàtiques concretes, alhora que adverteix dels riscos dels gestors i del nacionalisme.

No obstant això, Otegi adverteix que no s’han de rebutjar totalment les institucions. Aquest rebuig connecta amb una presumpta esquerra “resistent”, la qual en la pràctica assumeix la derrota, el ressentiment, renuncia a la felicitat i a l’autèntic objectiu de l’esquerra política: transformar el món. Però, si la transformació és l’objectiu, el motor de l’esquerra és la participació, i aquí rau la importància de les institucions. En comptes d’institucions sense poble o d’un poble sense institucions, cal que el poble hi participi allà on sigui possible. Cal construir una política amb la gent, cal preguntar i escoltar a tothom tot aprofitant els mitjans a l’abast. Una resposta popular davant un referèndum no pot ser una derrota, sinó una victòria, perquè contribueix a un procés orientat a una democràcia expansiva. En efecte, comptar amb la gent condiciona als adversaris a haver de fer el mateix. Témer al poble és renunciar a la història.

• Europa és un problema que les esquerres –sempre plurals i complexes– no acaben de prendre’s seriosament.

Quan Samuel Huntington deia que eixamplar la democràcia és un perill per a la democràcia tenia part de raó: eixamplar la democràcia és un perill per a la democràcia liberal. L’ideal de l’individu-consumidor ha estat un principi ideològic que molts han volgut convertir en la fi de la història. Amb tot, com remarca Otegi, fa temps que la dreta política està guanyant l’hegemonia cultural. Per això és de suma actualitat reivindicar que, més enllà d’un aparent mercat de discursos, el que està en joc és una batalla ideològica. Una batalla que ofega a les esquerres cada vegada que es desentenen d’Europa i dels seus pobles.

Hi ha dos exemples que mostren el defalliment de les esquerres europees. D’una banda, la tragèdia dels desplaçats per les guerres a la Mediterrània Oriental. Si les arquitectures institucionals d’Europa són qui no respecta la vida dels que estan fugint d’una guerra, com ho proven les actuals gestions de fronteres europees, aleshores els pobles europeus estan normalitzant una barbàrie. Dit d’una altra manera: estan regalant Europa als que gasegen éssers humans. D’altra banda, l’expectació haguda envers els reptes que l’esquerra grega presentà a la Unió Europea en detriment d’un internacionalisme actiu és una greu derrota de l’esquerra en general. Otegi critica l’actitud passiva que tingué l’esquerra independentista basca al respecte, i ho reprèn per tal d’emfatitzar que a Europa tenim reptes comuns que només podrem afrontar si aconseguim relativitzar la nostra nació.

Europa és un problema que les esquerres –sempre plurals i complexes– no acaben de prendre’s seriosament. Les reflexions d’Arnaldo Otegi al Parlament Europeu apunten a que cal reconèixer aquest problema, el qual s’aprecia tant en les fronteres de la Unió Europea com a l’interior dels Estats europeus. Al respecte també podem afegir tant els conflictes en què estan implicats Ucraïna i Turquia com l’auge de l’extrema dreta a països com Àustria o Finlàndia. Ara bé, com el propi Otegi sosté, la resposta a aquest problema passa pels propis pobles europeus i no pas per cap fórmula abstracta, les quals tendeixen a florir quan les esquerres defalleixen.

Joan Morro és professor de la UNED i investigador del CVARG de la Universidade dos Açores. Recentment ha coeditat l’obra col·lectiva Hi ha una nova política? (Barcelona: La Busca, 2014).