 |
| Font:Casal Jaume I-La Safor |
MENYS VALENCIANS
Alguns fets succeeixen a la vista de tots però no els veiem. Ja siga perquè formen part d’un procés històric de llarga durada i són més difícilment perceptibles o, i això també passa malgrat que no ho volem reconèixer, perquè senzillament no hi mirem.
Anem a la baixa. Aquest és un fet ineludible de la demografia valenciana. Cada vegada hi ha menys naixements. Segons diuen les estadístiques , des del 2008 , cada vegada al País Valencià hi ha menys nous nats. Certament que en els darrers anys, abans de la crisi econòmica, la població total valenciana pujava i pujava sense parar. Ara això s’ha acabat de de bo.
Per tant ... pensem una mica ...Menys naixements, menys immigració i més joventut enviada cap a fora. Quin panorama!
- En definitiva: cada vegada naixen menys valencianets i arriba menys gent. No és difícil pensar en un cert estancament poblacional.
Un optimista podria veure uns certs avantatges en aquesta dinàmica. Per exemple: si augmenta o es manté el PIB i baixa la gent vol dir que tindrem més disponibilitat de recursos. Això és una cosa. Una altra seria considerar quina classe de població tindríem. Tal vegada més envellida.
Damunt de tot hi ha el fet que aquesta població , tal i com s’ha configurat els darrers anys, resulta més diversa per la procedència.
En tot cas són unes dinàmiques, aquestes demogràfiques, sobre les que tenim poc a dir o a fer. Venen donades, en una societat lliure i rica com la nostra, per variables que no es poden controlar. I que sovint són forànies, provocades per la marxa que les globalitzacions imposen.
En definitiva: cada vegada naixen menys valencianets i arriba menys gent. No és difícil pensar en un cert estancament poblacional.
- La necessitat d’unir-nos amb poblacions similars és una opció a considerar
Davant la creixent globalització tindre una part important de la població del món és convenient. I no és el nostre cas. En som pocs . I no massa ben cohesionats per sobreviure com valencians , perquè fins i tot dins aquesta UE dels estats, caldrà tindre pes propi. I com? Això ja són figues d’un altre paner. I no és aquest el lloc on parlar-ne.
Diguem però, que la necessitat d’unir-nos amb poblacions similars és una opció a considerar. De la manera que siga, amb opcions actuals o futures...I, llavors considerar el territori dels Països Catalans com una eixida positiva. Per pura necessitat i no quedar abocats al no res com a poble.
Tomàs Escuder, sociòleg i escriptor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada