Comunicat del Fòrum per la Memòria del País Valencià:
La anul·lació de la Llei d’Amnistía de 1977 (considerada recentment per l’ONU com contrària al dret internacional) i de la Llei de Memòria Històrica de 2007, vertaderes lleis de punt i final, instruments jurídics que impedeixen investigacions per la responsabilitat en el genocidi. Exhumació de les foses comunes amb l’aplicació dels protocols judicial, policial i forense previstos per la Llei. La retirada del monòlit als feixistes sobre la fosa comuna de la Secció 7ª Dreta
Manifest
Veritat. Justícia. Reparació
Investigació del robatori de criatures en el franquisme durant la vigència de laLlei "Vallejo-Nájera".
No al monòlit als feixistes sobre la fossa comuna de la Secció 7ª Dreta
La destrucció i ocultació de proves de l’extermini franquista, malgrat els anys transcorreguts des de la mort del genocida Franco i de la instauració de la “democràcia”, continua fins avui.
L’obstrucció a la veritat creix en subtilesa: els casos de xiquets i xiquetes furtats durant el franquisme que presenten recentment els mitjans de comunicació no representen de cap manera la magnitud ni el sentit de la tragèdia. Aquests nens i nenes d’ara són víctimes del negoci en què el franquisme va convertir la fase final de l’extermini. Els casos de xiquetes i xiquets furtats durant el franquisme, denunciats recentment, són casos posteriors, en la seua majoria a 1960. Són cortines de fum. Víctimes “utilitzades”, objecte d’una activitat residual i mafiosa sense el suport oficial de l’estat i, per això, constitutives de delictes comuns, mentre es silencia que furtar xiquets i xiquetes a les famílies de la població que havia perdut la guerra després del colp d’estat criminal de Franco, la Església Catòlica i l’Alemanya nazi, va deixar de constituir Crim contra la Humanitat en 1960.
Se silencia que en 1940 es va promulgar l’anomenada Llei Vallejo-Nájera, que va durar fins al 1960. I que, amb aquesta llei, el franquisme va decidir que totes aquelles famílies que no pogueren acreditar estar en condicions d’educar els seus fills conforme als “Principios del Glorioso Alzamiento Nacional”, l’estat assumia la seua tutela, condició que per suposat no podia complir cap família dels perdedors. I que per acreditar condicions de poder educar els fills conforme a les necessitats de la dictadura, l’Església Catòlica i la Falange expedien certificats de capacitació als pares. Sistema doble d’exterminar l’oposició després de la guerra: matar o deixar morir per les terribles condicions de vida imposada als perdedors, fent desaparèixer els cossos en fosses comunes, i als supervivents desmembrar-los separant les famílies.
I també silencien que les criatures arrabassades als seus pares durant els 20 anys de llei, foren tancades en nombrosos centres de l’Església Catòlica i de la Falange escampats per tot l’estat espanyol. I que allà dins, les que no foren venudes, majoritàriament patiren fam, necessitats infinites, malalties sense assistència, tracte cruel, inhumà i vexatori. I que també en molts casos foren sotmeses, explotades, reciclades, torturades, violades i reduïdes mentalment fins estar (les que van sobreviure), en situació de servir al franquisme sense constituir-ne cap risc.
Estem en un país de morts segregats, en un Estat de morts oblidats; per això estem ací reclamant permanentment justícia. I la reclamarem per damunt dels bloquejos, parapets, legislacions infamants, dictadures jurídiques i detestables maniobres de liquidació de la memòria exercides pel poder. I per això, més enllà de la seua corcada maquinària, digna continuadora de la darrera dictadura, més enllà dels judicis farsa a suposats defensors del passat històricament recent; i molt més enllà del conglomerat d’indignes interessos emanats de la sarcàstica transició -diuen que democràtica- hem acudit al Tribunal Europeu de Drets Humans reclamant-li que exigesca a l’Estat Espanyol el compliment de les seues més elementals obligacions. Això és: investigar els crims i delictes succeïts al seu territori.
El franquisme va voler tota la població perdedora captiva i desarmada, per això la va desmembrar. I per això estem ací exigint la veritat, la rehabilitació jurídica de les víctimes i l’aplicació de les lleis als culpables, col·laboradors i beneficiaris de l’extermini.
No venim a recuperar la memòria. Mai l’hem perdut.
I per això les entitats i persones sotasignades, EXIGIM:
- Que s’investigue el vertader abast del robatori, segrest i venda de criatures des del 1940 fins al 1960, és a dir, a les afectades per la Llei Vallejo Nájera i que s’exigisquen a les entitats implicades les responsabilitats previstes per les lleis per aquests casos.
La anul·lació de la Llei d’Amnistía de 1977 (considerada recentment per l’ONU com contrària al dret internacional) i de la Llei de Memòria Històrica de 2007, vertaderes lleis de punt i final, instruments jurídics que impedeixen investigacions per la responsabilitat en el genocidi. Exhumació de les foses comunes amb l’aplicació dels protocols judicial, policial i forense previstos per la Llei. La retirada del monòlit als feixistes sobre la fosa comuna de la Secció 7ª Dreta Autor del dibuix Antoni Miró
Diumenge 15 d’abril de 2012 a les 12 hores. Porta principal del Cementeri general de València.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada