14
d’abril. Del 1931 al 2016.
Per la
República Federal dels Països Catalans
El proper 14
d’abril del 2016 s'acompliran 85 anys de la proclamació de la República,
la qual —tot i les mancances i decepcions posteriors— el 1931 va desfermar la
il·lusió en bona part de la societat dels Països Catalans i representà una
experiència democratitzadora i esperançadora que, finalment, seria truncada per
la barbàrie feixista.
Aquesta
conjuntura representà a Casa Nostra l’exaltació dels valors republicans:
fraternitat, justícia social, solidaritat entre els pobles, laïcisme, esperit
federal i llibertat nacional. La proclamació de la República Catalana —per
partida doble— tingué com a conseqüència la recuperació de l’autogovern i el
restabliment de la Generalitat de Catalunya. L’Estatut Català, únic durant
anys, fou l’espill en el qual es miraren els projectes d’estatut del País
Valencià i les Illes Balears.
Els anys
republicans representaren també l’agermanament i la multiplicació de les
relacions entre els territoris de parla catalana en els nivells cultural,
social i institucional. L'ambient de fraternitat contribuí al fet que l'any
1932 se signessin a Castelló de la Plana les Normes Ortogràfiques, que
entroncaven el País Valencià amb l’ortografia fabriana, un gran pas endavant
per la unitat de la llengua. La col·laboració entre agrupacions socials,
culturals i polítiques teixí una xarxa de relacions interterritorials que fou
bruscament interrompuda pel cop d’estat i suspesa durant els quaranta anys de la
dictadura franquista.
En el segle XXI,
la societat i les estructures econòmiques són ben diferents, però els valors
d’afinitat cultural i els interessos compartits entre els territoris de parla
catalana són plenament vigents. L'alliberament nacional de
la que avui és —encara— la Catalunya autonòmica sembla més a prop que mai, i té
el valor afegit que aquest procés emancipador ha estat impulsat des de la
societat civil. Parlar de República Catalana avui és parlar de justícia social,
de procés constituent i d’una economia més justa, a més d'un ampli ventall de
valors democràtics en què hi porta associats: referèndum, dret a decidir,
constitució, eleccions, etc.
Amb aquests
antecedents, i amb la mirada fixa en el futur, considerem que:
1) El País Valencià, la Catalunya autònoma, les Illes Balears,
Andorra, l’Alguer, la Franja de Ponent i la Catalunya Nord formen una nació
històrica i comunitat lingüística i cultural integrada per milions de persones
repartides en quatre estats que comparteixen interessos en els àmbits polític,
econòmic, social, mediambiental, turístic, i mediàtic.
2) La col·laboració institucional i les polítiques coordinades en
aquests àmbits incidirien directament sobre el benestar de la societat dels
Països Catalans, és a dir sobre la qualitat de vida de les persones.
3) El procés d'alliberament nacional encetat a la Catalunya
autònoma ha de servir de punta de llança per obrir el debat referent a la
territorialitat de la nació catalana i per reivindicar el dret a decidir dels
territoris catalanoparlants, sempre que una majoria social així ho desitgi.
Per tant,
apostem:
1) Perquè cada territori de parla catalana pugui decidir
lliurement el seu futur polític quant a l’autogovern, la sobirania nacional i
la relació que vulgui establir amb la resta del domini lingüístic.
2) Perquè la catalanofonia, com a realitat cultural diferenciada,
assoleixi el major grau de col·laboració i coordinació amb l’enfortiment
d'organismes comuns que impulsin la normalització de la llengua pròpia i que
potenciïn la projecció exterior de la cultura catalana, independentment de
l’estatus politicoadministratiu de cada territori.
3) Per la construcció dels Països Catalans en la forma d’una
República federal o confederal que, des del respecte als ritmes, la
personalitat i la sobirania de cada país, representi un projecte comú amarat de
valors democràtics, ecològics i republicans, amb
l’objectiu d’aconseguir una societat més justa i igualitària.
Els sotasingants creiem que una República unida en la diversitat
garantiria la competitivitat i l'èxit envers els reptes i les exigències que
planteja la convivència en un món globalitzat.
Primers signants (per ordre alfabètic)
|
TERRITORI
|
Òscar Adamuz
|
CATALUNYA
|
Anna Arqué
|
CATALUNYA
|
Antoni Barceló Riera
|
ILLES BALEARS I PITIÜSES
|
Carles Barrull
|
FRANJA DE PONENT
|
Lluís de Manuel
|
PAÍS VALENCIÀ
|
Tomàs Escuder
|
PAÍS VALENCIÀ
|
Paulí Fontoba
|
FRANJA DE PONENT
|
Joaquim Gibert
|
CATALUNYA
|
Sal·lus Herrero
|
PAÍS VALENCIÀ
|
Antoni Infante
|
PAÍS VALENCIÀ
|
Joan Pere Le-Bihan
|
CATALUNYA NORD
|
Vicent Luna i Sirera
|
PAÍS VALENCIÀ
|
Agustí Mas
|
CATALUNYA/ANDORRA
|
Josep Messeguer
|
PAÍS VALENCIÀ
|
Joan Morro
|
ILLES BALEARS I PITIÜSES
|
José R. Noguero de Llano
|
FRANJA DE PONENT
|
Carles Pascual i Anmella
|
CATALUNYA
|
Marcel Pena
|
FRANJA DE PONENT
|
Sergi Perelló
|
CATALUNYA
|
Hervé Pi
|
CATALUNYA NORD
|
Francesc Ricart
|
FRANJA DE PONENT
|
Antoni Rico i Garcia
|
PAÍS VALENCIÀ
|
Elisenda Romeu
|
CATALUNYA
|
Quico Romeu i Jové
|
CATALUNYA
|
Joaquim Torrent
|
CATALUNYA
|
Francesc Viadel
Jaume Ivorra Soler Miquel López Crespí Francesc Jover Josep Mª de las Heras i Vallverdú Rafel Frasquet i Soler Marc Faustino Joan Ridaura i Hereu Jordi Plens i Peig Josep Callis i Franco Manel Zaragoza i Salgado Antoni-Rafel Abat Irles Santiago Romero i Beltran Iris Carnicé Blanco Joan Torres Nalda Marc Jaumandreu Estany Carles Castellanos i Llorenç INFORMACIÓ SOBRE EL MANIFEST: adam522@ymail.com |
PAÍS VALENCIÀ
PAÍS VALENCIÀ ILLES BALEARS I PITIÜSES PAÍS VALENCIÀ CATALUNYA PAÍS VALENCIÀ CATALUNYA CATALUNYA NORD CATALUNYA CATALUNYA CATALUNYA PAÍS VALENCIÀ PAÍS VALENCIÀ CATALUNYA CATALUNYA CATALUNYA CATALUNYA |
Què s'ha de fer per signar?
ResponEliminaBenvolgut company. Pots escriure a la següent adreça: adam522@ymail.com indicant el territori.
EliminaGràcies
Per adherir-se què s'ha de fer?
ResponEliminaBenvolgut company. Pots escriure a la següent adreça: adam522@ymail.com indicant el territori.
Elimina