Antoni Barceló Riera (Palma, 1984) és músic i escriptor. S'ha format en Filosofia a la Universitat de les Illes Balears i en Antropologia Social i Cultural a la Universidad de Sevilla. Actualment estudia el grau de Llengua i Literatura Catalanes a través de la UOC i, tot i que resideix fora dels Països Catalans, es dedica activament al conreu de la cultura i la identitat catalanes mitjançant les cançons, la paraula i projectes d'aprenentatge i divulgació destinats a no catalanoparlants.En el text, l'autor reflexiona des d'un punt de vista sociolingüístic sobre la vigència dels supòsits gonelles en la política de les Illes Balears tot traçant una breu història d'aquest corrent i analitzant la seva presència i evolució durant la legislatura 2011-2015.
Llengua i dialecte: El cas Bauzá [Antoni Barceló Riera]
El diferencialisme dialectal balear té una arrel ben pregona en el si de la societat insular que es pot identificar nominalment ja en textos del segle XV. Hom pot distingir-ne dues tendències: la dialectalista, que reivindica la importància dels trets diferencials del dialecte balear sobre la modalitat estàndard del català, i la secessionista, que sosté que el balear és un sistema lingüístic a part. Ambdues comparteixen, emperò, el seu rebuig cap a la unitat de la llengua tot i que en diferent grau. El gonellisme ha trobat la materialització més remarcable de la seva història amb José Ramón Bauzá al càrrec de la presidència del Govern Balear, la política lingüística del qual pot incloure's en la línia secessionista. Durant el seu mandat, el resultat ha sigut que la llengua catalana ha vist reduïda la seva presència en quasi tots els àmbits de la vida social en favor de la dialectalització. El subterfugi d'aquesta estratègia —el debat al voltant dels conceptes de llengua i dialecte— amaga un sentiment profundament espanyolista, l'enemic del qual és la identitat col·lectiva catalana que, avui per avui, és una nació sense estat. Aquesta insensibilitat humanista és una actitud fonamentada en una misantropia extrema.
Paraules clau: anticatalanisme, dialecte, gonellisme, llengua, nacionalisme,
1. Introducció
Potser alguns fan servir els termes llengua i dialecte de forma indiscriminada a causa de la seva desconeixença; potser alguns altres els usen en una accepció ajustada als seus interessos. O fins i tot podríem sospitar que els segons operen d'aquesta manera perquè se n'aprofiten que els primers ho fan d'aquella altra. Creiem que seria un infantilisme concebre que un polític, per exemple, no ha arribat a adquirir una notable habilitat a l'hora d'usar el llenguatge al seu gust. Ans bé un personatge d'aquest tipus pot ser poc hàbil per a desenvolupar les activitats corresponents als seus càrrecs, però del seu domini de la paraula no en podem dubtar. És per això que considerem que el llenguatge d'aquests actors no és arbitrari en absolut.
De totes les possibilitats que una polèmica lèxica com aquesta ens pot suggerir, en aquest text ens centrarem en la situació del diferencialisme dialectal —el gonellisme— a les Illes Balears durant els últims quatre anys. Al contrari del que molts podrien pensar, aquest moviment encara és viu i avui, quan ens trobem a les acaballes de la legislatura 2011-2015, quasi amb més vigor que mai. L'objectiu que ens hem marcat, doncs, és estudiar la presència de supòsits gonellistes en la política lingüística duta a terme pel govern de José Ramón Bauzá, què hi té a veure amb ells el binomi llengua/dialecte i quina relació tenen amb supòsits menys perceptibles a primera vista.
1.1. Conceptes
Llengua. Essent conscient que és provisional, Tuson ens en dóna la següent definició: «sistema de recursos verbals (fonològics, morfològics, sintàctics i lèxics) substancialment homogenis que, interioritzats per tots els membres d'una comunitat, permeten un grau raonable d'intercomunicació lingüística [cursives nostres]»1. Badia i Margarit hi afegeix un tercer aspecte, que és l'existència d'un «bagatge cultural, xifrat especialment en una literatura escrita [cursives nostres]»2. No obstant això aquest autor concedeix que dels tres «pot mancar-ne un, si és compensat pels altres dos»3. A més, en un nivell més general podem matisar que tota llengua és una manifestació concreta de la capacitat humana del llenguatge.
Dialecte. Tuson en distingeix dues accepcions: en un sentit diacrònic és una «llengua derivada d'una altra llengua»; en un sentit sincrònic, una «varietat geogràfica dins d'una mateixa llengua»4. Aquest criteri de variació geogràfica, com bé indica Crystal, el podem canviar o considerar conjuntament amb la variable dels factors socials5. Altrament, tot citant el dialectòleg Joan Veny, Tuson ens recorda que «tot dialecte és llengua»6. Per tant, així com dèiem que tota llengua és una manifestació del llenguatge, també podem dir que tot dialecte és una actualització concreta d'una llengua. Les diferències que hi ha entre cadascun dels dialectes són relatives, fonamentalment, a la pronúncia i al lèxic, però cal tenir en compte que en tot cas es tractarà de realitzacions plenes d'aquesta llengua7.
Identitat. En sentit general, la identitat és el conjunt de trets que caracteritzen un individu o col·lectiu i que, per tant, el diferencien dels altres8. Hi ha moltes classes d'identitat, però sense perdre de vista el nostre objectiu nosaltres ens centrarem en la identitat nacional determinada per la llengua. Per tal d'explicar en què consisteix, Badia i Margarit n'enumera els sis elements que —considera— són compartits pels membres d'una comunitat d'aquest tipus: una cultura material, una literatura escrita, una tradició oral, un dret consuetudinari, una història comuna i la consciència de pertànyer a una mateixa comunitat lingüística9. El fet de compartir una llengua influeix de forma pràcticament automàtica en el reconeixement d'un mateix en altri, i és per això que n'hem de reconèixer la seva importància capital.
Paraules clau: anticatalanisme, dialecte, gonellisme, llengua, nacionalisme,
1. Introducció
Potser alguns fan servir els termes llengua i dialecte de forma indiscriminada a causa de la seva desconeixença; potser alguns altres els usen en una accepció ajustada als seus interessos. O fins i tot podríem sospitar que els segons operen d'aquesta manera perquè se n'aprofiten que els primers ho fan d'aquella altra. Creiem que seria un infantilisme concebre que un polític, per exemple, no ha arribat a adquirir una notable habilitat a l'hora d'usar el llenguatge al seu gust. Ans bé un personatge d'aquest tipus pot ser poc hàbil per a desenvolupar les activitats corresponents als seus càrrecs, però del seu domini de la paraula no en podem dubtar. És per això que considerem que el llenguatge d'aquests actors no és arbitrari en absolut.
De totes les possibilitats que una polèmica lèxica com aquesta ens pot suggerir, en aquest text ens centrarem en la situació del diferencialisme dialectal —el gonellisme— a les Illes Balears durant els últims quatre anys. Al contrari del que molts podrien pensar, aquest moviment encara és viu i avui, quan ens trobem a les acaballes de la legislatura 2011-2015, quasi amb més vigor que mai. L'objectiu que ens hem marcat, doncs, és estudiar la presència de supòsits gonellistes en la política lingüística duta a terme pel govern de José Ramón Bauzá, què hi té a veure amb ells el binomi llengua/dialecte i quina relació tenen amb supòsits menys perceptibles a primera vista.
1.1. Conceptes
Llengua. Essent conscient que és provisional, Tuson ens en dóna la següent definició: «sistema de recursos verbals (fonològics, morfològics, sintàctics i lèxics) substancialment homogenis que, interioritzats per tots els membres d'una comunitat, permeten un grau raonable d'intercomunicació lingüística [cursives nostres]»1. Badia i Margarit hi afegeix un tercer aspecte, que és l'existència d'un «bagatge cultural, xifrat especialment en una literatura escrita [cursives nostres]»2. No obstant això aquest autor concedeix que dels tres «pot mancar-ne un, si és compensat pels altres dos»3. A més, en un nivell més general podem matisar que tota llengua és una manifestació concreta de la capacitat humana del llenguatge.
Dialecte. Tuson en distingeix dues accepcions: en un sentit diacrònic és una «llengua derivada d'una altra llengua»; en un sentit sincrònic, una «varietat geogràfica dins d'una mateixa llengua»4. Aquest criteri de variació geogràfica, com bé indica Crystal, el podem canviar o considerar conjuntament amb la variable dels factors socials5. Altrament, tot citant el dialectòleg Joan Veny, Tuson ens recorda que «tot dialecte és llengua»6. Per tant, així com dèiem que tota llengua és una manifestació del llenguatge, també podem dir que tot dialecte és una actualització concreta d'una llengua. Les diferències que hi ha entre cadascun dels dialectes són relatives, fonamentalment, a la pronúncia i al lèxic, però cal tenir en compte que en tot cas es tractarà de realitzacions plenes d'aquesta llengua7.
Identitat. En sentit general, la identitat és el conjunt de trets que caracteritzen un individu o col·lectiu i que, per tant, el diferencien dels altres8. Hi ha moltes classes d'identitat, però sense perdre de vista el nostre objectiu nosaltres ens centrarem en la identitat nacional determinada per la llengua. Per tal d'explicar en què consisteix, Badia i Margarit n'enumera els sis elements que —considera— són compartits pels membres d'una comunitat d'aquest tipus: una cultura material, una literatura escrita, una tradició oral, un dret consuetudinari, una història comuna i la consciència de pertànyer a una mateixa comunitat lingüística9. El fet de compartir una llengua influeix de forma pràcticament automàtica en el reconeixement d'un mateix en altri, i és per això que n'hem de reconèixer la seva importància capital.
2. Gonellisme: el cas Bauzá
2.1 Breu història del gonellisme
La polèmica envers el diferencialisme dialectal que esclata públicament el 30 de juny de 1972 amb l'aparició a Diario de Mallorca del primer text signat pel pseudònim Pep Gonella, el llinatge del qual va donar nom al moviment, té una arrel ben pregona en la consciència col·lectiva balear. Calaforra i Moranta indiquen que «les actituds del repertori gonella es basen en una consciència lingüística diferenciada, reflectida nominalment d'ençà del segle XV»10. Aquesta identitat diferenciada és —segons els autors— producte de «l'aïllament geogràfic, l'economia agrària i la manca de lligams polítics amb el Principat»11.
Ja en el segle XX, el franquisme pren el relleu i en coherència amb els seus plantejaments uniformitzadors porta a terme una propaganda anticatalana, actitud que serà heretada per les opcions polítiques situades entre el conservadorisme i l'extrema dreta12 durant la transició i incorporada posteriorment en el sistema democràtic. D'ençà han proliferat moltes organitzacions i entitats gonelles però generalment han tingut una existència efímera. De les que avui estan actives les més significatives són, possiblement, la Fundación Círculo Balear (1999) i la Fundació Jaume III (2013). Quant als partits polítics de primer ordre, els que tenen afinitats amb el gonellisme, encara que sovint de forma encoberta, són el Partit Popular (PP) i, després de les últimes eleccions municipals i autonòmiques celebrades el maig de 2015, Ciudadanos (C's)13.
2.2. Supòsits bàsics del gonellisme
Hom pot distingir dues tendències dins el corrent genèric: el gonellisme dialectalista i el gonellisme secessionista anticatalà. La característica principal de la primera tendència és la reivindicació del diferencialisme dialectal balear envers la modalitat estàndard de la llengua catalana. Els partidaris d'aquesta facció consideren que la “barcelonització” de la llengua provoca un efecte que dissol i a la llarga eliminarà els trets propis del dialecte balear, i per això s'hi oposen14. Les característiques principals de la segona tendència són l'ús predominant de la llengua castellana i la consideració que el dialecte balear té prou independència com per a ésser considerat un sistema lingüístic diferenciat i independent del català15. Fonamenten el seu discurs en la diferència estructural, el nominalisme, l'historicisme i el criteri d'autoritat16. No obstant tot això, les dues tendències comparteixen un supòsit bàsic: en diferents graus rebutgen la unitat de la llengua catalana.
2.3. L'actualitat del gonellisme
Un fet simptomàtic protagonitzat per qui és el president en funcions del Govern Balear en el moment que redactem aquestes línies, José Ramón Bauzá, fou el que obligava el canal de televisió autonòmic IB3 a pronunciar el seu nom amb la fonètica castellana17. A partir d'aquí, un seguit de mesures que va anar prenent el Govern avalen una política lingüística de línia gonella en la seva vessant més radical.
Sota el pretext de garantir el bilingüisme, en termes generals l'estratègia que ha seguit el PP de Bauzá ha sigut la de minvar la presència de la llengua en pràcticament tots els àmbits de la vida social i política: administratiu, sanitari, comercial, institucional, educatiu, mediàtic i simbòlic. El subterfugi d'aquesta estratègia és la dialectalització de la llengua catalana sobre una base suposadament lingüística, perquè sembla clar que si es fa explosionar la unitat lingüística del català el camí, aleshores, quedarà lliure d'obstacles. Llavors, el resultat global ha sigut la degradació del català a l'administració pública de requisit a mèrit; la reducció de la visibilitat del català tot suprimint-ne la regulació del seu ús al comerç; l'eliminació o paralització de tota institució dedicada a promoure l'ús del català en els àmbits autonòmic i exterior, així com la desvinculació de l'aparell públic de qualsevol iniciativa en aquest sentit; la reducció de la presència del català en l'educació mitjançant la modificació del model lingüístic d'ensenyament; l'impuls de la varietat dialectal balear en els mitjans de comunicació18; i la regulació en l'ús de símbols “no autoritzats”. El text de Bibiloni19 ofereix un estudi molt complet sobre la política lingüística del Govern Balear durant la legislatura 2011-2015.
Dintre del capítol d'accions no restrictives, cal remarcar l'especial interès que ha manifestat sempre Bauzá en la potenciació de les modalitats dialectals illenques, fins i tot abans de presidir el Govern Balear20. Com a fet significatiu, el mes de febrer de l'any 2015 —i aquest és un fet posterior a la publicació del text de Bibiloni— saltava la notícia que l'Ajuntament de Palma, amb el vist-i-plau del govern autonòmic, donava llum verda a la petició d'un local públic per part de l'“Acadèmi de sa Llengo Baléà” en aquest municipi21.
2.4 Eleccions municipals i autonòmiques de 2015: el futur del gonellisme
A l'espera que es formalitzin els possibles pactes de govern en les institucions municipals i autonòmica, cal remarcar la rellevància dels resultats obtinguts per partits polítics que es mostren fermament compromesos amb la unitat de la llengua catalana, com la coalició MÉS, Podem-Podemos i totes les seves marques locals, i la posició a voltes ambigua del PSIB-PSOE. Aquesta nova situació sembla estar cuinant un daltabaix històric en pràcticament tots els governs, anàleg, d'altra banda, al que pot ocórrer al País Valencià amb el suport que ha rebut la coalició Compromís en alguns ajuntaments importants i en la Generalitat. És la primera vegada en democràcia que en les comunitats autònomes de parla catalana poden arribar a coexistir pactes de govern en els quals el valor de les opcions sobiranistes autòctones, les més compromeses tradicionalment amb la unitat de la llengua, tindrà un pes específic. En l'altre bàndol, en una línia gonellista clara en el cas de les Illes Balears només hi trobem els partits que hem esmentat més amunt —PP i C's—, els resultats conjunts dels quals sembla que no serien suficients per a combatre un pacte entre les forces progressistes.
3. Conclusions
La teoria lingüística de Bauzá —si realment mereix un nom com aquest— cau en una flagrant contradicció: d'una banda defensa les modalitats dialectals de les Illes, que ja hem vist que considera diferents entre si; d'una altra, la suposada unitat lingüística de la llengua balear. Considerem que si del criteri de l'estructura formal del sistema lingüístic se'n pot extreure la conclusió de la unitat de la llengua balear, aleshores aquest mateix criteri pot ser interpel·lat per a concloure la pertinença d'aquest grup de parlars al conjunt de la llengua catalana atès que no observem una diferència estructural prou rellevant que pugui sustentar la distinció entre català i balear com a sistemes lingüístics independents.
Considerem que queda provat amb escreix, doncs, l'ús interessat dels conceptes de llengua i dialecte per part de José Ramón Bauzá i el seu equip de govern. La seva postura ha sigut sempre la d'obviar qualsevol apreciació dels lingüistes, els quals, tot i que en ocasions es troben amb certes dificultats per destriar llengües i dialectes, són els únics que poden aportar informacions fonamentades i contrastades sobre aquest tema. No ens mostrem especialment a favor de la tecnocràcia, però pensem que les opinions dels entesos tenen un valor que, almenys, hauria de ser pres en consideració.
No obstant això, la força de l'argument de Bauzá rau en el seu component passional nacionalista. Potser els ciutadans que assumeixen implícitament o explícita els supòsits del gonellisme no en són plenament conscients, però el seu anticatalanisme només pot ser entès per la seva filiació al sentiment espanyolista, perquè modalitat/s insular/s i llengua castellana formen part d'un mateix paquet, el del “bilingüisme com a mite”22.
Per tant, la polèmica llengua/dialecte té com a rerefons el debat sobre la identitat col·lectiva. El catalanisme polític té la lliçó ben apresa i sap que un dels objectius imprescindibles del qual depèn l'èxit de la seva escomesa és la unificació de la llengua catalana. Com hem vist abans, el reconeixement d'un mateix en altri troba el seu fenomen més eloqüent en el reconeixement mitjançant la llengua compartida. Així, doncs, l'única via que té el nacionalisme català per tal de consolidar-se és la que contempla la consolidació de la llengua comuna en el seu camí per a arribar a fer coincidir la seva identitat amb un aparell d'òrgans administratius i de govern que acabi esdevenint una simetria entre nació i estat propi, meta que actualment sembla ser la seva màxima aspiració. Aleshores, el conflicte lingüístic a les Illes Balears és clarament un conflicte d'identitat col·lectiva, i el PP balear se n'ha aprofitat dels elements simbòlics per a construir un discurs metafòric paral·lel en el teixit del qual el rol del concepte de dialecte ha sigut el d'arma de destrucció massiva usat contra la identitat col·lectiva catalana, avui per avui una nació sense estat.
Antoni Barceló Riera
Bibliografia
Crystal, D. (1997). "Lenguaje e identidad" A: Enciclopedia del Lenguaje de la Universidad de Cambridge. Madrid: Taurus Ediciones, p. 17-58.
Moreno Cabrera, J. C. (2002). “La responsabilidad de los lingüistas”. A: La dignidad e igualdad de las lenguas (pàg. 227-232). Madrid: Alianza editorial.
Tuson Valls, J. (1984). “El lenguaje y las lenguas”. A: Lingüística: una introducción al estudio del lenguaje con textos comentados y ejercicios (pàg. 45-63). Barcelona: Barcanova.
Tuson Valls, J. (2010a). “Les llengües del món: diversitat i unitat”. A: Introducció a les ciències del llenguatge. Barcelona: FUOC.
Tuson Valls, J. (2010b). “Les varietats lingüístiques i el canvi”. A: Introducció a les ciències del llenguatge. Barcelona: FUOC.
Bibliografia web
Badia i Margarit, A. M. (1988). “Llengua i nacionalisme: dos comentaris”. Treballs de sociolingüística catalana, p. 11-29. URL:
http://www.raco.cat/index.php/TSC/article/view/224314/305401
Bibiloni, G. (2014) “La política lingüística del govern de José Ramón Bauzá”. Revista de Catalunya (288), p. 85-96. URL:
http://www.revistadecatalunya.cat/upload/editorial/docPDF-27.pdf
Calaforra G., Moranta S. (2005, núm 77). “Propostes i despropòsits: aspectes del gonellisme”. Els marges (77), p. 51-73. URL:
http://www.raco.cat/index.php/Marges/article/view/142364/193918
Cavaller, J. (2008) Entrevista a Gonçal Mayos. Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya. Seleccions Histocat (novembre), p. 90-98. URL:
http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/PDF/EntrevistaMayos17ds2008.pdf
DD.AA. (1979). “Una nació sense estat, un poble sense llengua”. Els marges (15), p. 3-13. URL:
http://www.reagrupament.cat/content/download/4838/62036/file/Una%20naci%C3%B3%20sense%20Estat,%20un%20poble%20sense%20llengua
2.1 Breu història del gonellisme
La polèmica envers el diferencialisme dialectal que esclata públicament el 30 de juny de 1972 amb l'aparició a Diario de Mallorca del primer text signat pel pseudònim Pep Gonella, el llinatge del qual va donar nom al moviment, té una arrel ben pregona en la consciència col·lectiva balear. Calaforra i Moranta indiquen que «les actituds del repertori gonella es basen en una consciència lingüística diferenciada, reflectida nominalment d'ençà del segle XV»10. Aquesta identitat diferenciada és —segons els autors— producte de «l'aïllament geogràfic, l'economia agrària i la manca de lligams polítics amb el Principat»11.
Ja en el segle XX, el franquisme pren el relleu i en coherència amb els seus plantejaments uniformitzadors porta a terme una propaganda anticatalana, actitud que serà heretada per les opcions polítiques situades entre el conservadorisme i l'extrema dreta12 durant la transició i incorporada posteriorment en el sistema democràtic. D'ençà han proliferat moltes organitzacions i entitats gonelles però generalment han tingut una existència efímera. De les que avui estan actives les més significatives són, possiblement, la Fundación Círculo Balear (1999) i la Fundació Jaume III (2013). Quant als partits polítics de primer ordre, els que tenen afinitats amb el gonellisme, encara que sovint de forma encoberta, són el Partit Popular (PP) i, després de les últimes eleccions municipals i autonòmiques celebrades el maig de 2015, Ciudadanos (C's)13.
2.2. Supòsits bàsics del gonellisme
Hom pot distingir dues tendències dins el corrent genèric: el gonellisme dialectalista i el gonellisme secessionista anticatalà. La característica principal de la primera tendència és la reivindicació del diferencialisme dialectal balear envers la modalitat estàndard de la llengua catalana. Els partidaris d'aquesta facció consideren que la “barcelonització” de la llengua provoca un efecte que dissol i a la llarga eliminarà els trets propis del dialecte balear, i per això s'hi oposen14. Les característiques principals de la segona tendència són l'ús predominant de la llengua castellana i la consideració que el dialecte balear té prou independència com per a ésser considerat un sistema lingüístic diferenciat i independent del català15. Fonamenten el seu discurs en la diferència estructural, el nominalisme, l'historicisme i el criteri d'autoritat16. No obstant tot això, les dues tendències comparteixen un supòsit bàsic: en diferents graus rebutgen la unitat de la llengua catalana.
2.3. L'actualitat del gonellisme
Un fet simptomàtic protagonitzat per qui és el president en funcions del Govern Balear en el moment que redactem aquestes línies, José Ramón Bauzá, fou el que obligava el canal de televisió autonòmic IB3 a pronunciar el seu nom amb la fonètica castellana17. A partir d'aquí, un seguit de mesures que va anar prenent el Govern avalen una política lingüística de línia gonella en la seva vessant més radical.
Sota el pretext de garantir el bilingüisme, en termes generals l'estratègia que ha seguit el PP de Bauzá ha sigut la de minvar la presència de la llengua en pràcticament tots els àmbits de la vida social i política: administratiu, sanitari, comercial, institucional, educatiu, mediàtic i simbòlic. El subterfugi d'aquesta estratègia és la dialectalització de la llengua catalana sobre una base suposadament lingüística, perquè sembla clar que si es fa explosionar la unitat lingüística del català el camí, aleshores, quedarà lliure d'obstacles. Llavors, el resultat global ha sigut la degradació del català a l'administració pública de requisit a mèrit; la reducció de la visibilitat del català tot suprimint-ne la regulació del seu ús al comerç; l'eliminació o paralització de tota institució dedicada a promoure l'ús del català en els àmbits autonòmic i exterior, així com la desvinculació de l'aparell públic de qualsevol iniciativa en aquest sentit; la reducció de la presència del català en l'educació mitjançant la modificació del model lingüístic d'ensenyament; l'impuls de la varietat dialectal balear en els mitjans de comunicació18; i la regulació en l'ús de símbols “no autoritzats”. El text de Bibiloni19 ofereix un estudi molt complet sobre la política lingüística del Govern Balear durant la legislatura 2011-2015.
Dintre del capítol d'accions no restrictives, cal remarcar l'especial interès que ha manifestat sempre Bauzá en la potenciació de les modalitats dialectals illenques, fins i tot abans de presidir el Govern Balear20. Com a fet significatiu, el mes de febrer de l'any 2015 —i aquest és un fet posterior a la publicació del text de Bibiloni— saltava la notícia que l'Ajuntament de Palma, amb el vist-i-plau del govern autonòmic, donava llum verda a la petició d'un local públic per part de l'“Acadèmi de sa Llengo Baléà” en aquest municipi21.
2.4 Eleccions municipals i autonòmiques de 2015: el futur del gonellisme
A l'espera que es formalitzin els possibles pactes de govern en les institucions municipals i autonòmica, cal remarcar la rellevància dels resultats obtinguts per partits polítics que es mostren fermament compromesos amb la unitat de la llengua catalana, com la coalició MÉS, Podem-Podemos i totes les seves marques locals, i la posició a voltes ambigua del PSIB-PSOE. Aquesta nova situació sembla estar cuinant un daltabaix històric en pràcticament tots els governs, anàleg, d'altra banda, al que pot ocórrer al País Valencià amb el suport que ha rebut la coalició Compromís en alguns ajuntaments importants i en la Generalitat. És la primera vegada en democràcia que en les comunitats autònomes de parla catalana poden arribar a coexistir pactes de govern en els quals el valor de les opcions sobiranistes autòctones, les més compromeses tradicionalment amb la unitat de la llengua, tindrà un pes específic. En l'altre bàndol, en una línia gonellista clara en el cas de les Illes Balears només hi trobem els partits que hem esmentat més amunt —PP i C's—, els resultats conjunts dels quals sembla que no serien suficients per a combatre un pacte entre les forces progressistes.
3. Conclusions
La teoria lingüística de Bauzá —si realment mereix un nom com aquest— cau en una flagrant contradicció: d'una banda defensa les modalitats dialectals de les Illes, que ja hem vist que considera diferents entre si; d'una altra, la suposada unitat lingüística de la llengua balear. Considerem que si del criteri de l'estructura formal del sistema lingüístic se'n pot extreure la conclusió de la unitat de la llengua balear, aleshores aquest mateix criteri pot ser interpel·lat per a concloure la pertinença d'aquest grup de parlars al conjunt de la llengua catalana atès que no observem una diferència estructural prou rellevant que pugui sustentar la distinció entre català i balear com a sistemes lingüístics independents.
Considerem que queda provat amb escreix, doncs, l'ús interessat dels conceptes de llengua i dialecte per part de José Ramón Bauzá i el seu equip de govern. La seva postura ha sigut sempre la d'obviar qualsevol apreciació dels lingüistes, els quals, tot i que en ocasions es troben amb certes dificultats per destriar llengües i dialectes, són els únics que poden aportar informacions fonamentades i contrastades sobre aquest tema. No ens mostrem especialment a favor de la tecnocràcia, però pensem que les opinions dels entesos tenen un valor que, almenys, hauria de ser pres en consideració.
No obstant això, la força de l'argument de Bauzá rau en el seu component passional nacionalista. Potser els ciutadans que assumeixen implícitament o explícita els supòsits del gonellisme no en són plenament conscients, però el seu anticatalanisme només pot ser entès per la seva filiació al sentiment espanyolista, perquè modalitat/s insular/s i llengua castellana formen part d'un mateix paquet, el del “bilingüisme com a mite”22.
Per tant, la polèmica llengua/dialecte té com a rerefons el debat sobre la identitat col·lectiva. El catalanisme polític té la lliçó ben apresa i sap que un dels objectius imprescindibles del qual depèn l'èxit de la seva escomesa és la unificació de la llengua catalana. Com hem vist abans, el reconeixement d'un mateix en altri troba el seu fenomen més eloqüent en el reconeixement mitjançant la llengua compartida. Així, doncs, l'única via que té el nacionalisme català per tal de consolidar-se és la que contempla la consolidació de la llengua comuna en el seu camí per a arribar a fer coincidir la seva identitat amb un aparell d'òrgans administratius i de govern que acabi esdevenint una simetria entre nació i estat propi, meta que actualment sembla ser la seva màxima aspiració. Aleshores, el conflicte lingüístic a les Illes Balears és clarament un conflicte d'identitat col·lectiva, i el PP balear se n'ha aprofitat dels elements simbòlics per a construir un discurs metafòric paral·lel en el teixit del qual el rol del concepte de dialecte ha sigut el d'arma de destrucció massiva usat contra la identitat col·lectiva catalana, avui per avui una nació sense estat.
Antoni Barceló Riera
Bibliografia
Crystal, D. (1997). "Lenguaje e identidad" A: Enciclopedia del Lenguaje de la Universidad de Cambridge. Madrid: Taurus Ediciones, p. 17-58.
Moreno Cabrera, J. C. (2002). “La responsabilidad de los lingüistas”. A: La dignidad e igualdad de las lenguas (pàg. 227-232). Madrid: Alianza editorial.
Tuson Valls, J. (1984). “El lenguaje y las lenguas”. A: Lingüística: una introducción al estudio del lenguaje con textos comentados y ejercicios (pàg. 45-63). Barcelona: Barcanova.
Tuson Valls, J. (2010a). “Les llengües del món: diversitat i unitat”. A: Introducció a les ciències del llenguatge. Barcelona: FUOC.
Tuson Valls, J. (2010b). “Les varietats lingüístiques i el canvi”. A: Introducció a les ciències del llenguatge. Barcelona: FUOC.
Bibliografia web
Badia i Margarit, A. M. (1988). “Llengua i nacionalisme: dos comentaris”. Treballs de sociolingüística catalana, p. 11-29. URL:
http://www.raco.cat/index.php/TSC/article/view/224314/305401
Bibiloni, G. (2014) “La política lingüística del govern de José Ramón Bauzá”. Revista de Catalunya (288), p. 85-96. URL:
http://www.revistadecatalunya.cat/upload/editorial/docPDF-27.pdf
Calaforra G., Moranta S. (2005, núm 77). “Propostes i despropòsits: aspectes del gonellisme”. Els marges (77), p. 51-73. URL:
http://www.raco.cat/index.php/Marges/article/view/142364/193918
Cavaller, J. (2008) Entrevista a Gonçal Mayos. Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya. Seleccions Histocat (novembre), p. 90-98. URL:
http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/PDF/EntrevistaMayos17ds2008.pdf
DD.AA. (1979). “Una nació sense estat, un poble sense llengua”. Els marges (15), p. 3-13. URL:
http://www.reagrupament.cat/content/download/4838/62036/file/Una%20naci%C3%B3%20sense%20Estat,%20un%20poble%20sense%20llengua
Webgrafia
Acadèmi de sa Llengo Baléà. URL: http://www.sacademi.com/
Diari Ara. URL: http://www.ara.cat/
"Bauzá, el 2010: "Suprimirem la normativa de normalització lingüística"". URL:
http://www.ara.cat/societat/bauza-immersio-catala_0_1004299821.html
“Ciudadanos i Podem: els extrems de la llengua a les Illes”. URL:
http://www.ara.cat/politica/Cs-als-extrems-llengua-Illes_0_1355264515.html
“Cap enrere com els crancs” URL:
http://www.arabalears.cat/cultura/sancta-sanctorum-lestiu_0_1190281063.html
“Cedeixen un local públic per fomentar el gonellisme”. URL:
http://www.arabalears.cat/societat/Cedeixen-local-public-fomentar-gonellisme_0_1303669681.html
“El Govern i Cort cedeixen un local públic a l'“Acadèmi de Sa Llengo Baléà””. URL: http://www.arabalears.cat/balears/Govern-Cort-Sa-Llengo-Balea_0_1303069897.html
“El PP aprova avui el text que justifica salar a IB3”. URL:
http://www.arabalears.cat/balears/PP-aprova-justifica-salar-IB3_0_1124887578.html
“Per què ara recordam Pep Gonella”. URL:
http://www.arabalears.cat/premium/que-ara-Recordam-Pep-Gonella_0_1110489144.html
“Qui és en Pep Gonella?”. URL:
http://www.arabalears.cat/balears/Pep-Gonella_0_1110489096.html
“Un llibre, un caparrot i una punxa, però cap estàtua eqüestre”. URL:
http://www.arabalears.cat/premium/llibre-caparrot-punxa-estatua-equestre_0_1300670148.html
Diari dBalears. URL: http://dbalears.cat/
“Dialecte i cultura”. URL:
http://dbalears.cat/opinio/1999/01/31/40059/dialecte-i-cultura.html
“El cercle gonella/ 1971-2004”. URL:
http://dbalears.cat/opinio/2004/06/27/184927/el-cercle-gonella-1971-2004.html
Fundació Jaume III. URL: http://www.jaumetercer.com/
Fundación Círculo Balear. URL: http://www.circulobalear.com/
Grupo d'Acció Baléà. URL: http://www.grupodacciobalea.com/
Institut d'Estudis Catalans. URL: http://mdlc.iec.cat/
Nació Digital. Diari català i independent. URL: http://www.naciodigital.cat/
“El Govern Balear imposa a IB3 que nombri Bauzà en castellà”. URL:
http://www.naciodigital.cat/noticia/42668/govern/balear/imposa/ib3/nombri/bauza/castella
Real Academia de la Lengua Española. URL: http://www.rae.es/
Setmanari El Temps. URL: http://www.eltemps.cat/
12010b: p. 15.
21988: p. 12.
3Ibídem.
4Op. cit., p. 10.
51997: p. 31.
6Ibídem, p. 12.
7Ibíd., p. 13.
8Per tal de proposar-ne una definició intuïtiva, hem fet una síntesi de les definicions oferides pel DIEC i el DRAE.
9Op. cit., p. 13.
102005: p. 54.
11Ibídem.
12Op. cit., p. 55-56.
13Veieu “Ciudadanos i Podem: els extrems de la llengua a les Illes” (http://www.ara.cat/politica/Cs-als-extrems-llengua-Illes_0_1355264515.html).
14Calaforra i Moranta (2005: p. 64).
15Visiteu el web de l'“Acadèmi de sa Llengo Baléà” (http://www.sacademi.com/).
16Calaforra i Moranta (2005: p. 68).
17Veieu “El Govern Balear imposa a IB3 que nombri Bauzà en castellà” (http://www.naciodigital.cat/noticia/42668/govern/balear/imposa/ib3/nombri/bauza/castella).
18Veieu “El PP aprova avui el text que justifica salar a IB3” (http://www.arabalears.cat/balears/PP-aprova-justifica-salar-IB3_0_1124887578.html).
19Consulteu l'apartat “Bibliografia web”.
20Veieu “Bauzá, el 2010: “Suprimirem la normativa de normalització lingüística”” (http://www.ara.cat/societat/bauza-immersio-catala_0_1004299821.html).
21Veieu “El Govern i Cort cedeixen un local públic a l'“Acadèmi de Sa Llengo Baléà”” (http://www.arabalears.cat/balears/Govern-Cort-Sa-Llengo-Balea_0_1303069897.html).
22Calaforra i Moranta (2005: p. 70).
Acadèmi de sa Llengo Baléà. URL: http://www.sacademi.com/
Diari Ara. URL: http://www.ara.cat/
"Bauzá, el 2010: "Suprimirem la normativa de normalització lingüística"". URL:
http://www.ara.cat/societat/bauza-immersio-catala_0_1004299821.html
“Ciudadanos i Podem: els extrems de la llengua a les Illes”. URL:
http://www.ara.cat/politica/Cs-als-extrems-llengua-Illes_0_1355264515.html
“Cap enrere com els crancs” URL:
http://www.arabalears.cat/cultura/sancta-sanctorum-lestiu_0_1190281063.html
“Cedeixen un local públic per fomentar el gonellisme”. URL:
http://www.arabalears.cat/societat/Cedeixen-local-public-fomentar-gonellisme_0_1303669681.html
“El Govern i Cort cedeixen un local públic a l'“Acadèmi de Sa Llengo Baléà””. URL: http://www.arabalears.cat/balears/Govern-Cort-Sa-Llengo-Balea_0_1303069897.html
“El PP aprova avui el text que justifica salar a IB3”. URL:
http://www.arabalears.cat/balears/PP-aprova-justifica-salar-IB3_0_1124887578.html
“Per què ara recordam Pep Gonella”. URL:
http://www.arabalears.cat/premium/que-ara-Recordam-Pep-Gonella_0_1110489144.html
“Qui és en Pep Gonella?”. URL:
http://www.arabalears.cat/balears/Pep-Gonella_0_1110489096.html
“Un llibre, un caparrot i una punxa, però cap estàtua eqüestre”. URL:
http://www.arabalears.cat/premium/llibre-caparrot-punxa-estatua-equestre_0_1300670148.html
Diari dBalears. URL: http://dbalears.cat/
“Dialecte i cultura”. URL:
http://dbalears.cat/opinio/1999/01/31/40059/dialecte-i-cultura.html
“El cercle gonella/ 1971-2004”. URL:
http://dbalears.cat/opinio/2004/06/27/184927/el-cercle-gonella-1971-2004.html
Fundació Jaume III. URL: http://www.jaumetercer.com/
Fundación Círculo Balear. URL: http://www.circulobalear.com/
Grupo d'Acció Baléà. URL: http://www.grupodacciobalea.com/
Institut d'Estudis Catalans. URL: http://mdlc.iec.cat/
Nació Digital. Diari català i independent. URL: http://www.naciodigital.cat/
“El Govern Balear imposa a IB3 que nombri Bauzà en castellà”. URL:
http://www.naciodigital.cat/noticia/42668/govern/balear/imposa/ib3/nombri/bauza/castella
Real Academia de la Lengua Española. URL: http://www.rae.es/
Setmanari El Temps. URL: http://www.eltemps.cat/
12010b: p. 15.
21988: p. 12.
3Ibídem.
4Op. cit., p. 10.
51997: p. 31.
6Ibídem, p. 12.
7Ibíd., p. 13.
8Per tal de proposar-ne una definició intuïtiva, hem fet una síntesi de les definicions oferides pel DIEC i el DRAE.
9Op. cit., p. 13.
102005: p. 54.
11Ibídem.
12Op. cit., p. 55-56.
13Veieu “Ciudadanos i Podem: els extrems de la llengua a les Illes” (http://www.ara.cat/politica/Cs-als-extrems-llengua-Illes_0_1355264515.html).
14Calaforra i Moranta (2005: p. 64).
15Visiteu el web de l'“Acadèmi de sa Llengo Baléà” (http://www.sacademi.com/).
16Calaforra i Moranta (2005: p. 68).
17Veieu “El Govern Balear imposa a IB3 que nombri Bauzà en castellà” (http://www.naciodigital.cat/noticia/42668/govern/balear/imposa/ib3/nombri/bauza/castella).
18Veieu “El PP aprova avui el text que justifica salar a IB3” (http://www.arabalears.cat/balears/PP-aprova-justifica-salar-IB3_0_1124887578.html).
19Consulteu l'apartat “Bibliografia web”.
20Veieu “Bauzá, el 2010: “Suprimirem la normativa de normalització lingüística”” (http://www.ara.cat/societat/bauza-immersio-catala_0_1004299821.html).
21Veieu “El Govern i Cort cedeixen un local públic a l'“Acadèmi de Sa Llengo Baléà”” (http://www.arabalears.cat/balears/Govern-Cort-Sa-Llengo-Balea_0_1303069897.html).
22Calaforra i Moranta (2005: p. 70).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada