Qualsevol comunitat
nacional d’arreu del món que hagi estat sotmesa a un procés
d’imposició d’una altra comunitat nacional, habitualment per
mitjà de l’exercici d’algun tipus de violència, ha patit en
diferent mesura la despossessió dels elements constitutius de la
seva societat; els elements materials i els elements immaterials.
Aquests elements són el territori amb la seva extensió i els seus
recursos, la gestió d’aquests recursos amb les diverses formes
d’economia, el tractament dels afers públics per mitjà de la
participació i el govern, i la manera de relacionar-se amb la seva
cultura, llengua i tradicions. La despossessió d’aquests elements
és una pèrdua de drets humans i col·lectius (drets civils i
polítics i drets econòmics, socials i culturals) a favor d’una
altra comunitat nacional. I perdre drets, en qualsevol dels aspectes
materials i immaterials esmentats, significa que les persones
originàriament que habiten aquell espai esdevenen subalterns. Per
tant deixen de ser ciutadans iguals a la resta. No cal perdre tots
els elements materials i immaterials per a esdevenir una comunitat
subalterna. Només perdent-ne un de sol ja és una vulneració de
drets. I una cosa és la diversitat i la diferència, que és font de
riquesa, i l’altra és la desigualtat, que és font de pobresa.
Podem esmentar exemples de
comunitats nacionals del món que han patit o pateixen processos
d’imposició i pèrdua de drets. Algunes ja no existeixen, com
diversos pobles originaris del continent americà, altres llangueixen
com Occitània i d’altres encara sobrevivim, com els Països
Catalans.
Els efectes del procés
d’imposició d’una comunitat nacional cap a una altra actua com
quan es rovella una estructura. Pot ser més o menys lent, però
finalment col·lapsa.
Els
Països Catalans hem estat de les que ha pogut sobreviure degut a uns
factors històrics, polítics, socials, econòmics i culturals molt
específics que en Josep Fontana relata a ‘La
formació d’una identitat’(2014).
Però el rovell ha seguit actuant. Els sectors més conscients dels
ciutadans subalterns del país, una mena de bombers, han anat i
segueixen apuntalant l’estructura. Hi ha llocs del territori on hi
ha bigues que fan figa o d’altres que ja han caigut.
Al
Principat és, on en general, les bigues estan més ben apuntalades.
Fins i tot el gruix dels ciutadans subalterns del Principat ens hem
adonat que seguir apuntalant una estructura rovellada no serveix de
massa i que cal construir-ne una de nova. I ja hem començat a
arreplegar ciment, totxos, bigues i teules noves.
Ara cal que la majoria de
ciutadans subalterns ens posem seriosament a construir la nova
estructura.
La creació de la República
Catalana Independent (del Principat) és la primera peça de la
recuperació dels drets humans i col·lectius com a ciutadans de tot
el territori de la nostra comunitat nacional. N’és el
catalitzador.
Per què i com
La República haurà de ser
com les sagreres de l’edat mitjana on la pagesia, amb pocs dels
béns que disposaven, s’hi refugiaven fugint de les amenaces i
agressions de la noblesa, en aquest cas els ciutadans subalterns de
la resta del país.
A la pràctica, la
República haurà de crear les Lleis de Suport a la Catalanofonia des
de la perspectiva de garantir uns mínims drets humans i col·lectius
dels ciutadans subalterns de la resta del territori.
La República Catalana
haurà d’estendre passaports de plena ciutadania, als ciutadans
subalterns que ho vulguin, per a proveir-los dels drets bàsics de la
primigènia república.
Els serveis públics bàsics
que la República haurà d’oferir als ciutadans subalterns, se
centraran especialment en l’educació i la sanitat. A les zones
frontereres es reforçaran els serveis d’atenció primària i
hospitalària i s’ampliarà l’oferta pública escolar de
primària, secundària i universitària. Al mateix temps, el centres
educatius de la resta de territori que ho sol·licitin podran ser
incorporats a la xarxa pública educativa de la República Catalana.
Aquestes lleis hauran de
permetre que el govern de la República financi totes aquelles
iniciatives d’entitats socials, polítiques, culturals i
econòmiques que menin per la recuperació del territori, per la
gestió justa dels recursos econòmics, per la participació
democràtica i per la plena recuperació i normalització de la
llengua catalana.
El
govern haurà d’obrir oficines consulars a les principals ciutats
de
la comunitat nacional fora de la República. Aquestes oficines
assistiran en tot allò que els calgui als ciutadans subalterns amb
passaport de la República Independent.
Així mateix, el nou Banc
Públic haurà de crear una xarxa d’oficines a tot el territori
nacional fora de la República, oferint finançament al teixit
productiu i a les classes populars des dels principis de la banca
ètica.
La ciutadania subalterna
anirà canviant les majories a favor de fer el pas cap a
l’emancipació. No serà de cop ni amb els mateixos tempos. Però
com a fruita madura, tots els territoris de la nostra comunitat
nacional aniran confluint en la República Confederal dels Països
Catalans.
Sergi Perelló,
sindicalista i expert en relacions internacionals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada