Miquel López Crespí (sa Pobla, Mallorca, 1946) és novel·lista, autor
teatral, poeta i assagista. L'any 1969 l'escriptor començà les seves
col·laboracions (especialment literàries) en els diaris de les Illes. A
patir del 1963 és un actiu militant antifranquista i pateix nombroses
detencions i tortures per part de la Brigada Social del règim feixista.
Dirigent de l'OEC i del PSM en els anys setanta, membre de l'Associació
d´Escriptors en Llengua Catalana (AELC), soci de l´Associació per a la
Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca (ARMHM) i de l'Obra
Cultural Balear (OCB), Miquel López Crespí ha guanyat diversos premis
literaris de poesia, novel·la, contes, teatre i narrativa juvenil.
Va ser cofundador i vicepresident de l'Ateneu Popular "Aurora
Picornell" i iniciador de la recuperació de la memòria històrica
republicana. Col·laborador de diversos diaris i revistes de les Illes (Última Hora, Diario de Mallorca, Mallorca Socialista, Cort, La Nau, Sa
Plaça, Temps Moderns, El Mundo-El Día de Baleares, Diari de Balears, El
Mirall, L'Estel, etc.), Miquel López Crespí ha publicat centenars d'articles
dedicats a la literatura i la història de Mallorca.
D'ençà començaments dels anys setanta ha publicat més de seixanta
llibres de narrativa, poesia, teatre, memòries, novel·la i assaig. Ha
estat traduït a l'anglès, el castellà, el francès i el romanès.
Per a servar el que ens resta, i sortosament encara ens resta molt
per salvar!, no bastarà emprar a fons la fotografia i la poesia. Els
mallorquins i els habitants de les altres illes germanes haurem
d'aprofundir en l'estudi del nostre territori, en la seva història,
aprenent a estimar els valors del paisatge, estudiant a fons fins on
arriben les possibilitats dels nostres minvats recursos naturals. Si no
aprofundim en l'estudi del medi i les possibilitats de creixement sostingut,
la invasió de milions de turistes, la continuació de la "balearització"
de la nostra terra portarà aviat a un col·lapse d'aquest creixement tan
lloat fins arribar, en un futur no gaire llunyà, a la pèrdua no
solament de la nostra riquesa paisatgística, sinó fins i tot a
l'extermini de les nostres arrels culturals més fondes: llengua i cultura.
L'abandonament de la terra, el creixement incontrolat, el consum
il·limitat de recursos i territori menarà a una lenta però inexorable
decadència d'un poble i una civilització amb prop de mil anys
d'història. Tenir el privilegi de guaitar la bellesa sublim dels salts
d'aigua del torrent des Verger, en el barranc de Biniaraix, no significa
solament contemplar la naturalesa mallorquina en tota la seva
esplendor; és alguna cosa encara més pregona: significa guaitar la
identitat col·lectiva d'un poble, significa anar des de l'origen de
l'illa, des de la primitiva acumulació de materials paleozoics i
mesozoics, fins a copsar el significat de milers d'anys d'història amb
tot l'afegit que ens han deixat mercaders, visitants, conqueridors i
pirates de totes les contrades. Provar de salvar l'univers de bellesa
que encara tenim, els indrets que s'han preservat miraculosament de la
destrucció, vol dir avançar també en la defensa de les nostres senyes
d'identitat col·lectiva. Sense una intensa revolució cultural, sense que
els mallorquins siguin senyors de la seva cultura, amb capacitat de
salvar-la, amb poder per a fer-la avançar i desenvolupar al màxim, res
no està garantit; tampoc aquesta natura en perill.
No és gens estrany que el primer poemari d'autor contemporani editat en
la postguerra per l'Editorial Moll sigui un cant a Mallorca i a l'amor.
Em referesc a El somni encetat de Miquel Dolç, que l'Editorial Mol
publicà en els anys de la més fosca postguerra, concretament l'any 1943.
Evidentment el poemari sortí amb trampa: els censors s’empassaren, en
llur ignorància, que Miquel Dolç era un "clàssic", qui sap si un estrany
i desconegut poeta medieval, i que l’ortografia emprada era
prefabriana. Per la ignorància de la censura tenguérem un gran llibre
que, si tens sort, encara pots trobar en certes llibreries
especialitzades. Tampoc no és gens estrany que el primer poema de l'obra
de Miquel Dolç anàs dedicat, com feien els mestres de l'Escola
Mallorquina en enlairar determinats aspectes del nostre paisatge, a un
torrent. Ben cert que en el poema de Miquel Dolç hi ha el mateix esperit
d'amor a l'illa que hi ha en totes i en cada una de les fotografies de
Bartomeu Payeras. Vegem, si no, el poema.(1)
El torrent
Besant la molsa que s'hi retrata,
llenega l'aigua remorejant:
trenca i enfila ruixims de plata,
juga que juga com un infant.
Mig amagada dins l'ombra densa,
sols sent la queixa del rossinyol:
dins sa pupil·la l'ànima pensa
i s'extasien núvol i sol.
Gemega i plora tot solitària
damunt les roques, entre penyals,
i cau, polsosa, dins la fondària
on precipita crits virginals.
Per la planura tix la sendera
quasi sens moure's, com si dormís.
Somnia càntics de primavera,
olor de càrritx i flor d'anís.
Entre la molsa, per l'aspra via
el torrent passa murmurejant...
Aigua perduda, la vida mia,
sobre la terra d'esma passant!
Natura, llengua i cultura formen part del mateix combat. No basta
solament dictar lleis per a protegir la serra de Tramuntana, fer un Pla
d'Ordenació Territorial que serveixi per a posar fi al saqueig continuat
de recursos i territori. El problema amb el qual ens enfrontam és
encara més vast que el de la simple redacció d'aquesta mena de plans,
sovint inefectius i contaminats per l'electoralisme més barroer i mancat
d'escrúpols. Com deien Boro Miralles i Paco Tortosa: «Hem treballat amb
la idea que el concepte 'territori' ha de ser entès com els espais on
viuen, fan feina, desenvolupen el sentit lúdic, duen a terme les
activitats de relació i s'eduquen les persones que l'habiten. Però,
alhora, el territori ha de ser l'escenari on actuar de forma organitzada
per tal de resoldre els problemes de relacions humanes intrínseques i
amb l'entorn que inevitablement s'originen. És al territori on es
desenvolupa la història anònima de cada dia i on emergeixen els seus
autèntics protagonistes, germinant la memòria col·lectiva, la
transmissió de coneixements en un aprenentatge comú i els sentiments de
solidaritat, pertinença grupal i identitat cultural.»(2)
(1) Dolç, Miquel. El somni encetat. Palma (Mallorca): Editorial Moll, 1943. Pàgs. 9-10.
(2) Miralles, Boro i Tortosa, Paco. Rutes de cicloturisme de les Illes
Balears. Palma (Mallorca): El Mundo-El Día de Baleares, Sa Nostra, 2000.
Pàg. 7.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada