La història de la Corona d'Aragó relatada a través de la dansa

laveupv

“Mestissatge cultural, originalitat creativa i gran interacció entre diferents territoris, així com la presència de diverses realitats socioculturals. Són traces que ens permeten establir múltiples connexions entre les traces medievals i les pervivències festives actuals en què el ball és protagonista”. Així explica a Tornaveu un dels comissaris de l’exposició El teatre del cos. Dansa i representació a la Corona d'Aragó. Traces medievals i pervivències, que es podrà veure fins el 8 d’abril al Centre Artesà Tradicionàrius, Raül Sanchis.

L’exposició, organitzada pel Museu Etnològic de Barcelona, la Universitat Rovira i Virgili, el Grup Internacional de Recerca Consolidat LaiREM i el Grup Internacional de Recerca ICONODANSA, “posa de manifest la notable riquesa patrimonial que els territoris de l'antiga Corona d'Aragó, i s’exposa a través de tres eixos: l'anàlisi iconogràfica, la documental-literària i l'etnogràfica”, explica Sanchis.

Així mateix, les pervivències corèutiques arrelades en la llarga edat mitjana es perfilen en múltiples festes com ara la Patum de Berga, la Mare de Déu d'Algemesí, el Corpus de València, les santantonades dels Ports, el Sexenni de Morella o en la dansa de la Mort de Verges, els cossiers mallorquins, els cors angèlics de la siciliana Randazzo, els danses aragonesos, els balls parlats... El teatre del cos esdevé una exposició que “combina el rigor científic amb una ferma voluntat divulgativa, una exposició que fusiona els treballs que en els darrers anys hem fet els investigadors dels grups internacionals de recerca LAiREM i ICONODANSA per abordar, entre d'altres temes, l'estudi de la dansa des d'una perspectiva interdisciplinària i global”, conclou Raül Sanchis.

Aquesta exposició permetrà endinsar el visitant en un recorregut que uneix el present i el passat de la dansa a les terres de l'antiga Corona d'Aragó. Així, el visitant descobrirà també com a partir de l’expansió mediterrània dels segles XIII i XIV, la Corona catalanoaragonesa va esdevenir una cruïlla geopolítica i social que també va cristal·litzar en l’aspecte artístic i iconogràfic i en la documentació històrica, literària, musical i coreogràfica. Les tradicions líriques trobadoresques i joglaresques occitanocatalanes, franceses, andalusines i castellanes, la influència dels mestratges de dansa italiana, així com les coreografies representatives dels gremis urbans, les pràctiques rituals cristianes o les performances rurals, van donar forma a aquest patrimoni compartit fins avui.

Els autors de l’exposició són: Licia Buttà, Lenke Kovács, Francesc Massip Bonet, Raül Sanchis Francés, Maria del Mar Valls Fusté.