laveupv
El Col·lectiu Universitari per la Llengua i la Cultura de la Universitat Jaume I es mostra a favor del requisit lingüístic per al PDI (UV)
El col·lectiu de la Jaume I de Castelló insta les autoritats “a legislar una autèntica llei d'igualtat lingüística que regule el dret de les persones que la parlen: el dret de poder viure amb normalitat usant la llengua pròpia dels valencians”.
El Col·lectiu Universitari per la Llengua i la Cultura de la Universitat Jaume I (CULC), ha fet públic un comunicat en què manifesta la seua “perplexitat” per la campanya impulsada per un grup de professors de la facultat d'economia de la Universitat de València en change.org, en el qual manifesta el següent:
“És sorprenent que persones responsables de la formació universitària de joves valencians, i no valencians, que han que han triat València i la universitat valenciana per a formar-se a nivell superior declaren discriminatori --i insinuen que és il·legal-- l’exigència del nivell mitjà de valencià per al professorat universitari. Cal dir, amb claredat, que aquest nivell mitjà de valencià (i també de castellà) és el nivell que ha assolit un egressat de l'ensenyament secundari. Per tant, és inqüestionable exigir almenys els nivells mitjans de castellà i valencià per a accedir a un lloc de treball en l'ensenyament públic. Què menys podem demanar del professorat i, en especial, si és universitari? No han de saber expressar-se amb total correcció amb les dues llengües oficials? Seria acceptable que una professora de la Universitat de Valladolid no fos capaç d'expressar-se amb correcció en castellà?
Per tant, aquesta campanya no pot entendre's sinó com una altra agressió a la llengua i cultura dels valencians. Des del CULC creiem que és absolutament necessària l'aplicació d'una llei d'igualtat lingüística, tal com es va posar clarament de relleu en l'estudi que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua publicà el 2011 sota el títol Els usos lingüístics a les universitats públiques valencianes i posteriorment s'ha reclamat des dels més diversos àmbits.
La Llei d’ús i ensenyament del valencià, aprovada per amplíssim consens, declarava al seu preàmbul que calia "superar la relació de desigualtat que hi ha entre les dues llengües oficials, assolir l'equiparació efectiva del valencià amb el castellà i garantir l'ús normal i oficial d'ambdós idiomes oficials en condicions d'igualtat". Sens dubte, si després de 33 anys de la Llei d’ús i ensenyament del valencià estem com estem és que, o bé aquesta llei ha sigut ignorada, o no és adient per als objectius que vol assolir; o totes dues coses.
Per tot això, a més de condemnar aquest darrer atac contra la llengua oficial i pròpia dels valencians, instem les autoritats a desatendre aquesta mena d’iniciatives i a legislar, a partir de la vella llei d'ús, una autèntica llei d'igualtat lingüística que regule el dret de les persones que la parlen: el dret de poder viure amb normalitat usant la llengua pròpia dels valencians”.
Francesc Esteve: La incompetència disfressada de discriminació
“És sorprenent que persones responsables de la formació universitària de joves valencians, i no valencians, que han que han triat València i la universitat valenciana per a formar-se a nivell superior declaren discriminatori --i insinuen que és il·legal-- l’exigència del nivell mitjà de valencià per al professorat universitari. Cal dir, amb claredat, que aquest nivell mitjà de valencià (i també de castellà) és el nivell que ha assolit un egressat de l'ensenyament secundari. Per tant, és inqüestionable exigir almenys els nivells mitjans de castellà i valencià per a accedir a un lloc de treball en l'ensenyament públic. Què menys podem demanar del professorat i, en especial, si és universitari? No han de saber expressar-se amb total correcció amb les dues llengües oficials? Seria acceptable que una professora de la Universitat de Valladolid no fos capaç d'expressar-se amb correcció en castellà?
Per tant, aquesta campanya no pot entendre's sinó com una altra agressió a la llengua i cultura dels valencians. Des del CULC creiem que és absolutament necessària l'aplicació d'una llei d'igualtat lingüística, tal com es va posar clarament de relleu en l'estudi que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua publicà el 2011 sota el títol Els usos lingüístics a les universitats públiques valencianes i posteriorment s'ha reclamat des dels més diversos àmbits.
La Llei d’ús i ensenyament del valencià, aprovada per amplíssim consens, declarava al seu preàmbul que calia "superar la relació de desigualtat que hi ha entre les dues llengües oficials, assolir l'equiparació efectiva del valencià amb el castellà i garantir l'ús normal i oficial d'ambdós idiomes oficials en condicions d'igualtat". Sens dubte, si després de 33 anys de la Llei d’ús i ensenyament del valencià estem com estem és que, o bé aquesta llei ha sigut ignorada, o no és adient per als objectius que vol assolir; o totes dues coses.
Per tot això, a més de condemnar aquest darrer atac contra la llengua oficial i pròpia dels valencians, instem les autoritats a desatendre aquesta mena d’iniciatives i a legislar, a partir de la vella llei d'ús, una autèntica llei d'igualtat lingüística que regule el dret de les persones que la parlen: el dret de poder viure amb normalitat usant la llengua pròpia dels valencians”.
Francesc Esteve: La incompetència disfressada de discriminació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada