De la República autònoma a la República independent (1931-2014)

14 d'abril: cap a la República catalana independent!

El 14 d'abril del 1931 Catalunya va ser presa per un sentiment d'eufòria col·lectiva al proclamar Francesc Macià des del balcó del Palau de la Generalitat la República catalana. Aquesta efímera República fou proclamada abans que reeixís un poder establert a Madrid i, per tant, va ser un acte de sobirania del poble català, amarat també d'un sentiment de fraternitat amb la resta de pobles hispànics.

Durant el període republicà i l'immediat episodi de guerra (1931-1939), la Generalitat va obtenir les més grans quotes d'autogovern assolides des del llunyà 1714, mentre moltes associacions obreres de l'època, a l'hora que defensaven aquesta autonomia nacional, se n'ocupaven de l'alliberament social del poble català. Milers d'afiliats al sindicat majoritari d'aquells anys, la CNT, votaren en massa el catalanisme de l'Esquerra Republicana de Macià i Companys, mentre la Unió Socialista de Catalunya (USC) ,de Campalans i Comorera, entraven a formar part dels diferents governs autonòmics.

Molts exemples reflecteixen el moment de conjunció dels drets nacionals i socials de la dècada dels 30 del segle XX. A l'independentisme d'Estat Català li sorgí una branca que defensava un estat socialista per a Catalunya (el Partit Català Proletari de Jaume Compte), el Bloc Obrer i Camperol (BOC) de Joaquim Maurín i l'Esquerra Comunista d'Andreu Nin reivindicaren els drets nacionals i l'Estat català proclamat per Companys l'any 1934. El petit Partit Comunista Català exigia el dret d'autodeterminació fa més 70 anys. La formació de nous partits marxistes com el POUM o, finalment, el PSUC (unificant socialistes i comunistes) no foren tampoc indiferents davant el tema nacional, mentre perseguien ser el partit de masses del proletariat. A grans trets, tots defensaven l'autogovern català i la no ingerència de Madrid en els assumptes de Catalunya, o sigui, defensaven la sobirania del poble català per poder decidir el seu futur, el dret d'autodeterminació i en alguns casos la independència total.

La República que volem per avui i per demà:

Entroncant amb aquesta base històrica, aquest 14 d'abril del 2014 reivindiquem el ple alliberament (social i nacional) de la nació catalana, i cridem a avançar cap a la República catalana independent! Una República que, alhora que reivindica l'esperit de fraternitat i drets col·lectius republicans, exigeix un procés de ruptura democràtica on sigui la societat catalana, el poble en definitiva, la veritable protagonista del seu futur. Una República que vetlli pels drets de les treballadores en un context de crisi global on aquests drets, lluny d'ésser respectats, s'estan dilapidant l'un rere l'altre.

Perquè, avui com demà, pensem que l'emancipació nacional no serà complerta sense aquest procés de ruptura democràtica que ens permeti formar un país nou amb una base d'igualtat i justícia social, on la classe treballadora (la majoria) deixi de ser explotada per una minoria que emmagatzema la riquesa amb l'esforç aliè, on no haguem de patir les polítiques neoliberals i les retallades.

Perquè volem construir una República federativa dels Països Catalans, el primer pas ha de ser el d'exercir el vot i alliberar el Principat!